Bits & Beats

6 anys de Bits & Beats - 6 años de Bits & Beats - 6 years of Bits & Beats - 비트스 안 비트스 6세

2012-02-03T19:39:00.002+09:00

Avui és el sisè aniversari de Bits & Beats. Aquest blog ja té 6 anys! Durant aquest temps han canviat moltes coses, tan a internet com a la meva vida. Però em fa molta il·lusió que aquest blog que vaig començar fa temps, encara respiri i rebi visites.

Tot que útlimament utilitzo més Twitter i altres xarxes socials, no deixo d'escriure i pensar temes interessants pel blog. Tinc molts articles en projecte, i poc a poc els aniré publicant.

Moltes vegades he pensat en deixar-lo i canviar-lo per un tumblr o alguna cosa més simple. Però em feia pena, i què coi, tot i que no escrigui tan sovint com abans, fa molta il·lusió mantenir un blog com aquest actiu durant 6 anys!

Per molts anys Bits & Beats! 1 - 2 - 3 - 4 - 5

---

Hoy es el sexto aniversario de Bits & Beats. Este blog ya tiene 6 años! Durante este tiempo han cambiado muchas cosas, tanto en internet como en mi vida. Pero me hace mucha ilusión que este blog que empecé hace tiempo, todavía respire y reciba visitas.

Aunque últimamente uso más Twitter y otras redes sociales, no dejo de escribir y pensar temas interessantes para el blog. Tengo muchos artículos en proyecto, y poco a poco los iré publicando.

Muchas veces he pensado en dejarlo y cambiarlo por un tumblr o algo más simple. Pero me daba pena, y qué carai, aunque no escriba tan a menudo como antes, hace mucha ilusión mantener un blog como este activo durante 6 años!

Felicidades Bits & Beats! 1 - 2 - 3 - 4 - 5

---

Today is the 6th anniversary of Bits & Beats. This blog is already 6! During this time lots of things changed, in the internet and also in my life. But I'm so excited because this blog, that I started quite long ago, still breathes and gets some visits.

Even though I recently use more Twitter and other social networks, I don't quit writting and thinking about interesting subjects for the blog. I have lots of articles in project, and slowly I'll keep posting them.

Many times I've thought about quitting and switch to some tumblr or simpler. But I felt sorry, and what the hell, though I don't write as often as I used to, I look forward keeping a blog like this active for 6 years!

Happy Birthday Bits & Beats! 1 - 2 - 3 - 4 - 5

---

오늘은 비트스안비트스 6 주년이다. 이 블로그가 벌써 6세 이구나! 그동안 많은 것이 바뀌었다, 인터넷과 그리고 내 인생에서도. 그런데 옛날에 시작한 블로그가 아직 살아있고 사람들이 방문해주어서 기쁘다.

요즘에 트위터와 다른SNS을 쓰고 있지만 글쓰기와 재미있는 주제를 생각하기를 포기하지 않는다. 여러가지 많이 쓸 것들이 있는데 천천히 올릴려고 한다.

몇번 포기할려고 생각했고 텀블을이나 비슷한 쉬운것으로 바꾸려고했다. 하지만 아까워서 젠장~ 예전처럼 자주 쓰지않더라도, 이렇게 6년 동안 존속하는 블로그 계속 유지하길 기대한다!

생일축하 합니다 비트스안비트스! 1 - 2 - 3 - 4 - 5

L'Infant de Clazzi

2012-01-24T17:36:00.001+09:00

El líder de Clazziquai Project (DJ Clazzi, Alex, Horan), ha deixat de banda el projecte conjunt per centrar-se en un àlbum en solitari que porta per títol Infant.

Leader of Clazziquai Project (DJ Clazzi, Alex, Horan), left the project for a while to focus on its own album titles Infant.

És el seu primer disc que edita per separat del projecte, però així i tot compta amb una llarga llista de col·laboracions vocals. Christina Chu (de la formació original dels Clazziquai), Lee Seung Yeol, Im Seol Yong de 2AM...i altres membres de grups com W&Whale, Urban Zakapa.

This is the first album that he releases without the Project, but still it has a lot of collaborations and vocal features such as Christina Chu (original Clazziquai), Lee Seung Yeol, Im Seol Yong from 2AM...and other artists from other bands like W&Whale, or Urban Zakapa.

El so del disc és 100% Clazzi. Bases electròniques, house, una mica de disco, funky, electro, i molts sintetitzadors. I la part vocal és molt correcte. Envoltat d'artistes més aviat mainstream del K-Pop coreà, com Kota i Jubi de SunnyHill, i els ja mencionats abans, és possible que atraigui el públic pop a l'escena electrònica que tan li deu últimament a tots els èxits K-Pop que sonen al país.

The album sounds so Clazzi. Electronic base, house, some disco, funk, electro and loads of synths. Vocals are also good. This time Clazzi got surrounded by more mainstream K-Pop singers from idol bands, like Kota and Jubi from SunnyHill, and the ones mentioned before. It's might be helpful to atract the mainstream audience to electro or club scene, that it has been so close to recent K-Pop hits along the country.

Clazzi - Infant

01. Bad Girl (With Whale Of W&Whale)
02. Love&Hate (With 이승열 / Rap MYK)
03. Where`s Dance (With 진실 Of Mad Soul Child)
04. 40 Nights (With 현송&수륜 Of THE KOXX)
05. Star Child (With Christina / Rap MYK)
06. 우리 변한거잖아 (With 임슬옹 Of 2AM)
07. Can Only Feel (With 김완선)
08. Loving You (With 장우혁, 현아 Of Urban Zakapa)
09. Sexy Doll (With 코타&주비 Of SunnyHill / Rap MYK)
10. Crazy For Love (With Christina)
11. 우리 변한거잖아 (Remix Ver.) (Bonus Track)

Els singles ja editats: Love&Hate, How We Feel, i Sexydoll.

There already 3 singles: Love&Hate, How We Feel, i Sexydoll.

Feu un cop d'ull als videos, però les millors cançons (per mi) vénen després, curiosament totes dues amb la col·laboració de Christina Chu: Starchild (la qual conté un sample de Camouflage - Want You Back) i Crazy For Love (amb una genial intro, molt Clazzi!).

Check out the videos, but for me, the bests songs come later, both of them featuring Christina: Starchils (which contains some sample from Camouflage - Want You Back) and Crazy For Love (with a great intro, reall Clazzi sound!)

Clazzi - Star Child (with Chrstina)

Clazzi - Crazy For Love (with Chrsitina)

I per si no fos poc, la gent de Eat Your Kimchi (lloc molt recomanable sobre l'escena pop coreana) van entrevistar a Clazzi.

And if it's not enough for you, the guy from Eat Your Kimchi interviewed Clazzi, take a look!

Escapadeta a Tokyo -part 4-

2012-01-22T14:26:00.003+09:00

Aquest article ve de la tercera part.

Teníem previst llevar-nos ben d'hora, però el cansament i la comoditat de l'habitació fa fer que no ens llevéssim fins l'amable despertar de la Kazuko, que ens estava preparant l'esmorzar al compartiment del costat. Per veure una mica quina varietat de menjar tenien, haviem demanat un esmorzar típic japonès i un occidental. Bona elecció, aixó podiem provar una mica de tot.

Va ser un d'aquells esmorzars que fa mandra aixecar-se de la taula i posar-se en marxa: pà, arròs, amanida, pernil, fruita, peix, algues, ous, sopa tè, cafè, suc, melmelada, salses... Un cop esmorzats vam recollir, vam acomiadar-nos de la Kazuko i vam deixar el Fukuzumiro molt satisfets i vam anar cap a l'estació de Hakone-Yumoto, que ja haviem conegut el dia abans.

Amb l'amable Kazuko Sato, la nostra okami.

Allà vam començar el primer tram de l'excursió amb el Hakone Tozan Bus, que recorre la part sud fins al llac Ashi. Durant el trajecte el bus para a diversos punts de visita , però la Kazuko ja ens havia recomanat els més importants, així que no vam baixar fins a Hakone Machi-ko, el poble amb el port. Abans del port, vam desviar-nos una mica per veure un bosc amb un important camí de cedres que data del 1618. El camí es va construir en l'era Edo, al costat de autopista Tokaido. Els grans arbres protegien del calurós sol a l'estiu i de la neu a l'hivern. Curiosament, quan vam arribar no hi havia gairebé ningú en aquella zona. Cosa que ens va ajudar a sentir-nos més a gust envoltants de natura de grans dimensions.

També vam aprofitar per jugar una mica amb un gos que vam trobar en un petit jardí d'un cementiri.

Un cop al llac Ashi, vam agafar el vaixell que el creua, passant prop de Motohakone. Un vaixell estil antic, de 3 pisos, amb seients a dins i gairebé tota la coberta oberta al públic. Ideal per admirar el paissatge i veure com es va descobrint el Fuji entre la vall.

El vaixell ens va deixar a Togendai-ko, el poble on vam agafar el telefèric que porta fins a Ubako i Owakudani. A Ubako, veient que la cosa portaria el seu temps, vam aprofitar per canviar l'hora de la reserva del tren de tornada (un avantatge això de poder canviar-ho des de qualsevol de les estacions ja sigui de bus, telefèric, vaixell o tren). També ens vam adonar que arribariem tard per anar al museu Ghibli, així que...queda pendent pel proper viatge.

Durant el recorregut penjats d'un cable, podem veure l'espectacular paissatge format pel llac Ashi i la muntanya Fuji al fons.

Tot i que el temps no acompanyava gaire, era suficientment clar com per veure la majoria de muntanyes del voltant.

Owakudani (en japonès, gran vall bullent) és una petita vall rica volcànica amb molts onsens. Els ous negres (negre perquè són bullits en aigues riques en sulfur) són populars i es diu que allarguen 7 anys de vida als qui els mengen. Des d'Owakudani també es poden admirar vistes al Fuji i al llac i la resta de la vall. La majoria de turistes eren japonesos, però vam sentir també algunes veus coreanes.

L'olor fa que la gent no s'hi estigui massa estona, hi ha un petit circuit que porta fins a un mirador amb una de les millors vistes de la vall.

L'home dels ous negres. No, no els vaig voler tastar.

Galeta d'arròs i salsa de soja.

Magnífic al Fuji. Queda pendent el repte de pujar-hi.

Ja baixant, el telefèric ens va acostar fins a Sounzan on s'agafa el funicular que porta fins al poble de Gora. A Gora mateix ja queda poc per acabar l'excursió, i la gent aprofita per comprar els últims souvenirs. Nosaltres vam preferir veure el Hakone Gora Park, uns jardins no gaire espectaculars a la tardor, però que a la primavera deuen tenir una bona quantitat i varietat de flors i plantes.

Funicular de Sounzan a Gora

La font central del Gora Park

Per acabar, a Gora vam agafar l'últim tren cap a Hakone-Yumoto altra vegada. I des d'allà la línia Odakyu fins a Shinjuku. Haviem reservat el Romance Car, un tren que para a menys estacions i arriba a Shinjuku una hora abans.

L'excursió per Hakone la vam fer amb un dia. Anant ràpid. Però hi ha molts més punts d'interès, temples, museus boscos, onsens i la tira de llocs interessants, el que fa la compra del Hakone Free Pass obligatòria per estalviar-nos uns quants yens en transports.

Escapadeta a Tokyo -part 3-

2012-01-15T15:42:00.002+09:00

Aquest article ve de la segona part.

El matí del diumenge el vam dedicar a anar a Harajuku. Vam sortir de casa d'en Jay ja equipats amb més roba perquè aniríem directament de Harajuku cap a Hakone.

Havíem quedat amb la Masayo, una noia que vaig conèixer mentre aprenia Coreà. Ella és japonesa, però ha voltat molt i té sang panamenya, el seu espanyol i anglès són prou bons, tot i que per comoditat per la HyeKyong vam acabar parlant coreà gairebé tota l'estona.

Harajuku, el barri on podem veure les tendències de moda més flipades (anava a dir frikis, però la paraula ja està molt sobada), els diumenges és el dia amb més afluència de gent. Cantants al carrer, actuacions rares, i molt cosplay (joves disfressats de personatge de manga o videojocs, amb disfresses molt i molt ben fetes). Però no tot és goth-lolitas. A la zona del parc de Yoyogui, els diumenges hi ha mercadillo, de roba, roba de segona mà de tot tipus, a preus d'escàndol. El parc de Yoyogui és inmens, és un lloc molt freqüentat per fotògrafs. Sovint hi ha nuvis fent-se fotos de casament, però aquesta vegada em va sorprendre veure que hi havia grups d'homes, ja grans, fent fotos a alguna jove molt guapa. La Masayo em va explicar que són models, i cobren una bona quantitat que els fotògrafs ajunten per poder-la fotografiar. Interessant.

El flea market de Harajuku és molt gran. I inclús anat ràpid, vam trigar gairebé tot el matí a recórrer els passadissos que formen els centenars de 'paradetes' (no són ni paradetes, tothom exposa el seu material al terra, muntanyes de roba, no hi ha cap mena d'estructura, ni tendal ni sostre ni res. La HyeKyong es va firar amb algunes peces de roba. Jo no vaig trobar res interessant a bon preu. Però vaig veure coses ben divertides.

Els venedors acostumen a ser simpàtics i disposats a regatejar.

Em va molar la trena de colors d'aquesta noia.

Em va fer gràcia veure aquest petit Oliver Atom (o Ozhora Tsubasa)

Molta gent i molta roba.

Kawaii. Sens dubte, aquestes coses només es poden veure per Japó...

Després del mercadillo vam dinar i voltar una mica més per Harajuku. Aquesta vegada vam baixar cap a la zona més comercial, amb botigues i marques mundials.

De postre ens vam premiar amb un crepe d'una gran creperia amb moltíssima varietat per escollir

La febre K-pop també arrassa per Japó.

Anuncis-camions (amb música a tot volum) del grup After School.

No tot són noves tendències a Harajuku. També hi ha lloc pels tradicionals kimonos.

Ja a la tarda era hora d'acomiadar-nos de la Masayo i enfilar cap a Shinjuku. Al mostrador de la Odakyu Line vam comprar el Hakone Freepass (curiós, es diu free, però s'ha de pagar! -li diuen free perquè amb un sol ticket pots agafar tots els transports de la zona...ja veureu ja...-).

Des de l'estació de Shinjuku vam trigar gairebé dues hores fins a l'estació de Hakone-Yumoto. Allà vam canviar a un tren local per anar fins a l'estació de Tonosawa, on hi havia el Fukuzumiro, l'hotel-ryokan que havia reservat.

Quan vam a l'estació de Tonosawa ja podríem respirar un ambient màgic. Jo ja venia motivat perquè a l'estació de Yumoto vaig veure que venien caixes de mochis i altres dolços d'Evangelion i merchandising de Nerv! La mítica sèrie d'anime anomena Tokyo-3 al que en realitat és Hakone. Doneu un cop d'ull, fins i tot hi ha un combini Lawson tematitzat amb la sèrie!

A l'estació de Tonosawa només hi vam baixar nosaltres. Ja era fosc, eren les 8 o 9 del vespre. I no sabiem exactament cap on haviem d'anar. Tonosawa no és més que un carrer principal amb algunes cases i establiments. Alguns són ryokans, al qual vam entrar per equivocació mentre buscàvem el Fukuzumiro. Hi havia moments que em recordava algun poblet perdut pel pirineu aragonès. L'aigua del riu i la calma que s'hi respirava, amb totes les botigues tancades, i ningú pel carrer va fer que ens trobéssim molt còmodes passejant fins arribar al Fukuzumiro.

A l'arribar ens va a venir a rebre la Kazuko, l'okami del Fukuzumiro. Okami és la gerent d'un ryokan i s'ocupa d'esperar i rebre als hostes, mostrar-los les instal·lacions i acompanyar-los a l'habitació. La Kazuko era una dona d'uns 60 anys i parlava una mica d'anglès, i amb alguna paraula nostra en japonès ens vam entendre prou bé. Era molt amable i ens va explicar tot el funcionament de l'habitació (molt gran, amb terra de tatami, dos matalassos i mantes de sobra, calefacció, televisió, portes corredisses, i un petit balcó amb vistes al jardí... ) i de l'onsen (bany d'aigües termals d'origen volcànic) . També ens va explicar una mica sobre el mapa quins eren els punts més interessants de l'excursió per Hakone, quan es trigava a veure cada cosa, etc. Com que ja era tard, no quedava gairebé ningú a l'onsen privat, així que el teníem tot per nosaltres. Després d'un bon bany durant una llarga estona, a l'habitació ens va entrar gana. La cuina ja havia tancat així que ens va tocar desplaçar-nos una estona en plena nit. A uns 10 minuts vam trobar un combini i vam comprar fideus, snacks i cervesa de la bona per anar bevent mentre planejàvem l'endemà.

Aquell passeig nocturn va ser un dels millors moments del viatge. Recordo mirar al cel i veure milers d'estrelles, amb el so del riu de fons mentre caminàvem vora la carretera, sense ningú més.

Un cop més a l'habitació vam relaxar-nos llegint la història del Fukuzumiro, i els poetes, artistes i samurais que s'hi havien hospedat molts anys enrera.

L'endemà al matí tocava matinar i començar l'excursió...

-continuarà-

David LaChapelle a Seül

2012-01-08T21:09:00.001+09:00

El fotògraf David LaChapelle exposa fins a finals de febrer al Seoul Arts Center. Més de 200 fotografies de les seves últimes sèries de gran format omplen el Hangarim Design Museum al SAC de Seül.

LaChapelle és famós per las seves atrevides fotografies d'icones de la cultura pop. Té un estil molt reconeixible marcat per colors llampants i imatges molt plàstiques i tracta temàtiques com el sexe, el consumisme, o la religió.

Al SAC hi havia cua per entrar. Segurament perquè és diumenge i els coreans ja van prou ocupats durant la setmana. Així que després d'esperar uns minuts de cua hem pogut gaudir d'una bona estona de fotografies, i sobretot rient amb els títols d'algunes de les imatges.

Podeu fer un cop d'ulla a la seva web. O aquí deixo algunes imatges i una entrevista al programa Silenci? del Canal33. I alguna perla de vídeo que ha dirigit ell, com la famosa promo de Lost per a la tv britànica.

Adéu 2011!

2011-12-30T16:26:00.001+09:00

S'acaba aquest any 2011. I com cada any toca resumir una.mica. L'any 2011 va començar amb festa i xerinola a Barcelona, que va anar seguida d'un ressacós viatge amb familia a Bunyol.

Després de festes tornava a Seül per continuar amb el coreà i seguir fent feinetes diverses.

El primer trimestre de l'any va servir per continuar amb la meva integració al país i gaudir d'oportunitats de fer coses que ni m'havien passat pel cap.

Vaig començar noves feines, conèixer gent nova, fer nous amics...
Al juny acabava per fi les classes, i em llicenciava. Fet que em va obrir portes a més oportunitats de feina.

Treballant com a professor d'espanyol en una acadèmia i tenint prous ingressos, em vaig mudar: Adéu residència de la uni, hola colomar amb terrasseta!

L'estiu va passar ben ràpid sense poder anar de visita a casa. Però cap problema, tot rutlla bé i després d'un viatget a Japó ja he formalitzat del tot la meva situació. La tardor gairebé ni la vam ensumar, i ara en ple hivern, i amb els carrers nevats, ja espero amb ganes la primavera.

Acaba un any on ha passat de tot, i on he tancat el meu cicle d'estudiant a Corea. Ja sé què és treballar a Seül, i no em puc queixar.

Encaro aquest 2012 amb molta il·lusió i com.sempre, amb ganes de fer moltes coses, seguir fent les que m'agraden, i provar-ne de noves.

A tots els lectors de Bits & Beats, Bon any 2012!

Escapadeta a Tokyo -part 2-

2011-12-27T08:41:00.001+09:00

Ve de la primera part.

Vam tornar a casa amb algun dels últims metros. És increïble la quantitat de gent que agafa el metro a aquelles hores de la nit d'un divendres. Semblava hora punta. Un cop a casa vam xerrar una estona amb el Jay i a dormir

L'endemà vam quedar amb la Natsumi i el J.B. a l'estació de Shin-Okubo. Allà hi ha l'anomenat Korea Town, la zona amb restaurants i botigues amb productes coreans. Està guanyant molta popularitat gràcies al hallyu, la onada de cultura moderna coreana. Especialment els cantants 'idol groups'. Hi ha botigues on venen alguns productes típics coreans, i no tan típics. Des de fideus 'shin Ramyeon', els més populars a Corea, fins a coixins i mitjons estampats amb fotos dels ídols de torn, passant per cosmètics i altres productes coreans d'interès pels japonesos, o millor dit, per les japoneses, ja que un 90% dels visitants són noies a la caça de material dels seus cantants o actors o grups preferits... Una autèntica febre que ja està estesa a la resta del món.

Petites guies per aprendre coreà...

Òvbiament, els restaurants de menjar coreà d'allà són més cars que a Corea, però no esperava que arribéssin a triplicar el preu. Fet que em va fer apreciar més el menjar barat de Corea. Així que vam passar de menjar allà i vam anar directe a Akihabara, el barri de l'electrònica.

Aquest gos típic japones estava custodiant un restaurant coreà.

Sembla que li hagin pintant la unicella.

Altra vegada allà, després de 3 anys, sortir del metro i veure els grans edificis dedicats al manga, anime, videojocs i productes electrònics...Ganes d'entrar a tot arreu, de provar-ho tot. Voltant amb els nostres amics, vam fer parada obligatòria a un saló recreatiu, bé, a més d'un. Al·lucinant amb la quantitat i nivell de frikisme que arriben els jocs i màquines recreatives coreanes: des d'apostes en carreres de cavalls virtuals, fins a lluites de robots controlades per cartes al més pur estil magic, o cues de gent esperant a jugar a l'últim hit de joc musical on es toca la pantalla al ritme de la música acompanyada d'imatges d'anime...Fins i tot una burrada de 'joc' on s'han de donar cops a una taula fins a posar-la cap per avall i fer la màxima trencadissa possible (veient en pantalla un escenari amb ambient d'oficina i com reaccionen als cops del 'treballador estressat' fins que explota), molt divertit de veure.

Després d'atonyinar al J.B. vaig fulminar a 2 japonesos que semblaven bons. Aquell dia els punys d'en Ken, els seus Sho-ryu-ken's i els meus dits estàvem en harmonia.

A part de videojocs, vam voler provar un dels establiments estrella d'Akihabara. Els maid cafe. Maid vol dir serventa, i els maid cafe's són cafeteries on totes les cambreres van vestides de serventa, amb el típic uniforme blanc i negre, amb davantal i còfia. I amb un maquillatge bastant extremat, lens de contacte de colors, i pentinats bastant artificials. Algunes arriben a fer por (sense voler-ho, ja que la seva intenció és ser kawaii -mones-). A l'entrar al cafè ens dónen la benvinguda al regne o país de les marevelles, ens dónen les instruccions de com demanar, etc. Ens assignen una cambrera a la nostra taula que ens demana que per cridar-la quan volguem alguna cosa, l'avisem a base de miols fent gestos com un gat amb la mà. I ens demana imitar els seus gestos 'màgics' donant la benvinguda a les begudes i menjars que ens porta. Una cosa molt surrealista, però que els japonesos del nostre voltant semblaven prendre's amb serietat, sempre amb un somriure a la cara, però gaudint amb el tema. Aquí em vaig adonar altra vegada, que alguns japonesos són molt...diferents. Però al contrari del què pensava, la clientela del maid cafè no eren només joves 'frikis' lletjos i solitaris solters, també hi havia grups d'amics, homes de negocis amb el seu uniforme i maleta, i fins i tot parelles i petites famílies. En un moment concret, es van apagar els llums generals i es van encendre uns llums de discoteca, algunes cambreres van començar a ballar una coreografia, fins i tot pujant a una mena de podi per deixar-se veure millor. Aquí també vaig flipar bastant. La gent ho acompanyava amb palmades i emoció. Nosaltres aprofitàvem l'estar bocabadats per anar endrapant les nostres megacopes de gelats en forma de conill i osset.

Alerta a la forma dels geladets!

Un cop acabada l'aventura al món de les serventes, tocava anar cap a Yokohama. On haviem quedat amb en Take, un altre amic, per anar a visitar el museu del ramen (ramen vol dir fideus). Yokohama queda als afores de Tokyo, però a l'estació Shin-Yokohama (Shin perquè és una de les estacions on hi ha Shinkansen, tren bala) s'hi arriba ràpid. Ja es feia fosc i va ser un bon moment per ficar-se dins d'algun lloc. El museu del ramen és una recreació d'alguna ciutat antiga de Japó dels 60 (això m'ho acabo d'inventar, no sabria dir en quina època és l'ambient del museu, però és antic, segur). Dins el museu ho podem trobar una mica d'història, algun espectacle de malabars que no té res a veure amb els fideus, però entretén a la canalla, i com no, diferents restaurants de ramen, a l'estil tradicional, i molt, molt bons! No vam deixar escapar l'oportunitat de provar-los.

Japó antic

Quan mengeu ramen, no oblideu els condiments!

La Hyekyon es va cruspir uns donkotchu ramen.

I jo uns soyu ramen amb un fort gust de caldo de porc!

A l'acabar ja era hora d'acomiadar-nos i tornar cap a casa a dormir. L'endemà hi havia plans d'anar a Harajuku i el plat fort del viatge... Hakone!

-continuarà-

Escapada a Tokyo -part 1-

2011-12-15T19:54:00.002+09:00

Per temes de visat, vaig haver de sortir de Corea i anar a una ambaixada coreana fora Corea del Sud. I un dels llocs que queden més a prop i barats des de Seül és el meu estimat Japó.

L'ambaixada de Corea a Japó està a Tokyo, a la part de Shinjuku. Així que vaig buscar vols i per sort, JAL tenia unes ofertes interessants per anar-hi entre setmana. El tema de l'allotjament no em preocupava. El Couchsurfing ha funcionat bé cada vegada que he anat a Japó. Així que vaig enviar algunes peticions i ben aviat vaig obtenir algunes respostes positives, vaig poder triar entre alguns couchsurfers que estaven encantats d'acollir-nos. Finalment vam escollir anar a casa del Jay, un xef que va resultar ser una celebritat gràcies al seu programa de TV, a una vintena de llibres sobre cuina i alimentació i estil de vida, i a altres mogudes en el món dels mitjans de comunicació.

Vaig sortir un dijous al matí des de l'aeroport de Gimpo (més petit que el d'Incheon, dedicat a vols nacionals i a alguns de països propers) i en dues hores ja era a Haneda, agafant el tren i el metro en direcció a Kameari. El barri on viu en Jay.

La xarxa de metro i trens de Tokyo és una bestialitat. Hi ha diverses línies gestionades per diverses companyies, la qual cosa fa que hi hagi una gran quantitat d'estacions amb transbords i canvis de línia. Per sort, les tarifes estan totes integrades, però la compra de bitllet senzill resulta una mica incòmode ja que s'ha de comprar en unes màquines i varien de preu segons a quina estació anem. Tot i que molta gent encara va amb aquest sistema, ja fa temps que hi ha la tarja Suica, que permet pagar a tot arreu (inclús en botigues i establiments fora del metro)i recarregar diners.

Sense perdre'm gaire, vaig arribar a Kameari cap a les 4-5 de la tarda. Al baixar del metro hi havia un bonica posta de sol que no vaig voler deixar escapar. Al final de l'andana hi havia un home gran amb dues càmeres, però no feia fotos. Em va dir alguna cosa en japonès, fent gestos amb els braços. Jo vaig respondre amb un somriure i com vaig poder, barrejant una mica d'anglès i poc japonès li vaig dir que allò era molt bonic, però l'home seguia dient alguna cosa, i vaig decidir esperar.

Al cap de poc, quan el sol es va amagar, l'home va assenyalar cap a la llunyania i llavors ho vaig entendre. el Fujisan, Fujiyama, o la muntanya Fuji es podia veure clarament, dibuixant una mena d'ombra fosca al cel...llavors va venir un altre fotògraf més amb un tele objectiu dels cars. Allò devia ser un lloc privilegiat per veure la posta de sol amb el Fuji a la llunyania. Em va donar molt bon rollo, quina gran benvinguda!

Sí! El Fuji és com màgic!

Vaig seguir el viatge i vaig trucar al Jay i em venir a recollir a l'estació. Va venir amb ulleres de sol que ja no feia sol, símbol clar de la seva condició de celebritat-divo. Vam caminar fins a casa, a 5 minuts de l'estació.

El barri de Kameari és sorprenentment tranquil i acollidor. No hi ha grans gratacels, i les petites botigues i restaurants el fan molt atractiu. Es podria dir que era una mica com un poble, però amb el centre de Tokyo a mitja hora de metro, fet que encareix els preus de la vivenda de la zona. Kameari és famós pel manga Kochikame, sobre una estació de policia al propi barri. Hi ha dibuixos i figures del protagonista per tot arreu, feu un cop d'ull aquí.

El pis del Jay és dels més alts del barri, un pis senzill, bastant gran per a una persona. Dues habitacions, bany i vàter separats, cuina gran i saló-menjador amb molt bones vistes de la ciutat. Vam xerrar una mica, vam fer alguna partida a la play i el vaig acompanyar el súper per curiosejar una mica. M'encanta passejar i mirar la inmensa varietat de productes tan diferents dels nostres que tenen en uns grans magatzems. Després vaig anar a dormir d'hora, que l'endemà tocava anar a l'ambaixada.

L'ambaixada de Corea a Tokyo es troba l'estació de metro de Yotsuya-Sanchome, ben a prop de Shinjuku. Però jo vaig haver d'anar al consulat, que es troba a Azabu-juban. Feta la paperassa vaig quedar amb la Hyekyong que ja havia aterrat i ens vam trobar de camí de cal Jay.

Abans d'arribar a casa vam dinar uns bons fideus i despres de deixar trastos a casa vam anar cap a Omotesando i Gaiame, volíem veure la famosa avinguda dels arbres de les nous ginko, el Icho Namiki.

Mentre passejàvem i feia fotos, vaig tenir un moment d'empanada mental mentre feia aquesta foto. Havia posat el mòbil sota la càmera per aixercar-la una mica i fer una foto amb disparador automàtic. Fins aquí tot bé, la foto va sortir bé i vam continuar...Però més tard, em vaig palpar la butxaca i...no tenia mòbil! M'havia desaparegut, bé, no. Evidentment me l'havia descuidat allà al terra, uns quants metres enrera. Malhauradament quan vaig arribar ja no hi era, i des del mòbil de la Hyekyong truca que truca, finalment algú va respondre al meu telèfon: La persona que l'havia trobat el va portar a l'oficina de policia de Asakasa, a uns 10 minuts d'allà. Sort en vam tenir! Però recuperar el mòbil va resultar més llarg del que em pensava! Allà a la policia ens van estar una bona estona omplint formulari d'objectes perduts, preguntant on l'havia perdut exactament, i per un moment vaig pensar que no el recuperaria, però finalment després de molta paperassa i cares dels policies aparentment dubitatius, vaig recuperar el telèfon.

Aquí em teniu, omplint un formulari d'objectes perduts (que ja havien trobat).

Continuant el nostre passeig, vam tornar a passar per Icho Namiki, i vam enfilar cap a Shibuya on havíem quedat amb la Natsumi i el J.B., uns amics de la Hyekyong.

Com que ens sobrava temps vam voltar una mica i sopar un deliciós donkatsu. I finalment ens vam trobar. Vam deixar-nos portar per ells, que havien reservat a The Lockup, un bar-restaurant temàtic ambientat en una cova-presó. Allà no vam parar de menjar i beure, podíem demanar contínuament durant 3 hores... El lloc està ambientat com una presó, i les cel·les són les nostres sales-menjador privades. Cada cert temps, hi ha algun esdeveniment, "algú" s'escapa de la seva cel·la i hi ha una mena de motí, canvien els llums, sona l'alarma...i alguns delinqüents o monstres campen lliures per la presó i ens venen a espantar mentre mengem, fins que els guardes els atrapen de nou. Vaig a arribar a inclús riure més pels crits de por que feien les japoneses que hi havia per allà que no pas pels propis 'delinqüents'. Vam passar una nit molt entretinguda, vam menjar molt i molt bé i vam provar còctels de tot tipus! La propera vegada serà al restaurant ninja!

No només fritanga, també amanides i carn ben bona!

Un còctel al nostre gust, afegint amb comptagotes allò que volguem a la base de...llet!

Continuarà...

Els Chems van al cinema

2011-12-09T14:00:00.001+09:00

Quan parlem de concerts de música electrònica, l'apartat visual és molt important. Acompanyar la música amb imatges impactants i que ajudin a descarregar adrenalina fan que un concert es converteixi no només en un plaer pel sentit de l'oïda, sinó també una experiència audiovisual (d'aquí que jo defensi el cinema en 3D i en 4D!)

The Chemical Brothers saben què es fan quan pugen a l'escenari. Els seus visuals queden gravats a les retines i ments dels seus afortunats espectadors.

Anem per parts: Recordeu el video interactiu a Youtube que van penjar per promocionar el seu darrer disc Further?

Doncs ara apareix el documental "The Chemical Brothers: Making of the Visuals". Un interessant acostament a com estan fets aquests videos, i la veritat és que és molt interessant. Sembla que els ordinadors no ho són tot i a aquesta gent els agrada experimentar!

Però això no és el més important d'aquest post. Él més important s'anomena Don't Think. Un documental-concert de The Chemical Brothers rodat el passat estiu en la seva darrera gira Further en el festival Fuji Rocks 2011 a Japó (un clàssic).

Pinta bé, no? No està de més saber que Don't Think és una canço que forma part de la banda sonora de The Black Swan (Cisne Negro) i és tralla de la bona.

L'hivern ja ha arribat a Seül

2011-11-30T18:59:00.002+09:00

Després de passar un estiu no gaire calurós, però si amb bastantes pluges, la tardor, una de les estacions més maques a Corea s'ha vist escurçada per l'arribada del fred.

El període de fulles vermelles, grogues i taronges està passat ben ràpid. I la majoria dels arbres ja comencen a estar pelats.

Els establiments i oficines han canviat l'aire condicionat per la calefacció i estufes, les botigues de roba ja promocionen roba d'abric i complements per a combatre el que diuen que serà un dels hiverns més freds a Seül.

La cadena de supermercats E-mart ven estufes ben econòmiques.

Els coreans en general són pràctics, i a l'hora d'abrigar-se no importa massa la moda. Els abrics i jaquetes de ploma amb michelins és el més típic entre els homes, i per les dones, pell sintètica en jerseis o bufandes i altres complements és de les coses que més abunda. Tot i que a les cames, no deixen de lluïr silueta. No és estrany veure noies amb malles o leggins amb minifaldilla, o uns shorts texans. Però el que no pot faltar són els mitjons peluts. A Corea hi ha moltíssima varitetat de mitjons, tant en dissenys, com en teixits. I quan fa fred, la varietat que toca, és la d'abric. Una altra roba important és el nebok, una mena de pijama-roba interior per portar a sota de la roba de carrer, molt pràctic!

La marca japonesa UNIQLO presenta els seus texans 'windproof'. Amb una capa extra interior per combatre el l'aire fred.


Els mitjons peluts són un dels productes més típics de Corea a l'hivern.


El nebok és més utilitzat entre la gent gran. Tot i que alguns joves també l'utilitzen	.

A casa, també m'he hagut de preparar. Ara que visc en un àtic, es nota molt la calor i el fred, i tot i tenir òndol, el terra calent típic de les llars coreanes, he comprat un petit calefactor per a moments puntuals. Els coreans noten grans diferències en les factures del gas o de la llum durant els mesos freds d'hivern. Però no cal preocupar-se, allà on anem, sempre tindrem alguna manera d'escalfar-nos. Ja sigui calefacció, estufes, seients calents al metro, o el que en diuen hot-pack: unes bosses adheribles sota la roba o per tenir a les butxaques per manterir el cos calent durant unes hores. Molt útil per als militars quan han de fer guàrdia, o altres feines en les quals s'ha d'estar a l'exterior sense moure's gaire.

I com tot canvi d'estació, també hi ha canvis en l'alimentació. Enrera queden les sopes de fideus fredes, i tot i que durant l'any ja són populars, ara més que mai és època de caldos i sopes calentes. Però sobretot el menjar calent al carrer cobra més protagonisme: No només les verdures fregides amb salsa tteokbokki, també el sundae (una mena de morcilla de porc amb fideus), Jjinpang i Hoppang, uns panets calents al vapor farcits de pasta de mongeta vermella, o les famoses galetes en forma de peix farcides del mateix. I com no, les parades que couen moniatos i castanyes al carrer desprenent una temptadora olor.

Galetes farcides de pasta de mongeta vermella o negra en forma de peix.

Publicitat i música, Big Bang i The North Face

2011-10-22T00:45:00.001+09:00

A Corea del Sud els lligams entre música i publicitat arriben a nivells que mai havia vist a cap altre lloc. Ja parlat moltes vegades de com les companyies de telèfons mòbiles fitxen a estrelles del K-Pop per promocionar els seus productes. Fins al punt de crear cançons exclusivament per l'aparell o campanya en qüestió.

El cas és que fins ara només ho havia vist amb marques coreanes: Samsung, LG i altres companyies poc conegudes fora de Corea. Però ahir, quan vaig anar al cinema a veure U23D (un espectacular concert en 3D dels U2 durant la gira de 2009 -llàstima, hauria pogut ser la gira recent de 360...- rodat a Buenos Aires), em va sorprendre veure un anunci-videoclip dels Big Bang anunciant la nord-americana The North Face, una marca força popular a Corea, i tot i que bastant cara, molt vista sobretot ara que s'acosta l'hivern. Els Big Bang preparen el la publicació d'un disc, i al desembre fan un gran concert amb la resta de la YG Family.

Ja veieu que tot el que sigui aprofitar l'èxit entre productes i famosos del món de l'entreteniment per crear sinèrgies i poder augmentar les vendes és el pà de cada dia entre les empreses sudcoreanes, i sembla que ara, també de fora de Corea. Qui seràn els següents?

La meva aparició estel·lar en cinema coreà

2011-10-04T00:01:00.002+09:00

Per fi ja es pot veure la meva aparició a la pel·lícula sud coreana 고지너 (Gojijeon), The Frontline. Rodada el 2011.

Berlin Calling i més coses d'en Paul Kalkbrenner

2011-09-25T13:58:00.000+09:00

Recentment he estat escoltant música del DJ alemany Paul Kalkbrenner. Un home del qual ja havia escoltat una mica fa uns anys, quan vaig viatjar a Berlín per feina i un dels company me'l va recomanar.

Però feia temps que no l'havia tornat a escoltar. Va ser en una festa recent a Seül, on mentre jo estava fent de DJ, on un espanyol em va demanar algun tema d'en Kalkbrenner. Però no en tenia cap a mà.

De manera que fent una mica de recerca en el seu últim material, vaig topar-me amb la seva gran sessió Essential Mix per la BBC Radio1 gravada aquest mateix estiu. Dues hores de viatge techno que fan les meves bicicletades a la vora del riu una autèntica delícia.

Paul Kalkbrenner – Essential Mix (BBC Radio1) – 30-07-2011

I també vaig trobar que és l'autor de la banda sonora de la pel·lícula Berlin Calling. Un film del 2008 que protagonitza ell mateix posant-se a la pell d'un DJ amb problemes per tirar endavant el seu últim disc degut a algunes sobredosis de drogues (us sona d'alguna cosa?).

La peli no està malament, argumentalment i visualment no és res de l'altre món, però la banda sonora és bona!

Si encara teniu més ganes de la seva música, podeu donar un cop d'ull al seu documental rodat durant la gira del 2010.

Salvem Jeju! - Salvemos Jeju! - Save Jeju!

2011-08-09T16:31:00.003+09:00

Via Facebook, m'assabento d'aquesta moguda:

Via Facebook, me entero de esta movida:

Via Facebook, I know about this:

En aquest moment, les excavadores estan devastant un dels més populars i valuosos espais naturals de Corea del Sud. Malgrat els arrestos brutals, l'aclamat crític de cinema Professor Yang (el de la foto després d'haver estat brutalment arrestat durant la vaga de fam) i pacífics habitants segueixen protestant i ens fan una crida urgent a nosaltres per córrer la veu per aturar aquest desastre.

L'Illa de Jeju s'està considerant com una de les 7 meravelles naturals del món, però els governs de Corea del Sud i d'EUA volen construir una base naval i una enorme plataforma de llançament de míssils balístics. Per temor a la indignació nacional, el Govern ha encobert el tema i la policia estan intimidant als manifestants a abandonar les seves protestes. Només una protesta nacional podria salvar aquesta costa verge.

No podem perdre temps - alcem les veus i donem suport als manifestants per salvar l'illa de Jeju. Signa la petició urgent, i després difón-la a tothom - que serà lliurada directament al president:

---

En este momento, las excavadoras están devastando uno de los más populares y valiosos espacios naturales de Corea del Sur. A pesar del arrestos brutal, el aclamado crítico de cine Profesor Yang (en la foto, después de haber sido brutalmente arrestado durante una huelga de hambre) y pacíficos habitantes siguen protestandonos hacen un llamamiento urgente a nosotros para correr la voz para detener este desastre.

La Isla de Jeju está siendo considerada como una de las 7 maravillas naturales del mundo, pero los gobierno de Corea del Sur y de EE.UU. quieren construir una base naval y una enorme plataforma de lanzamiento de misiles balísticos. Por temor a la indignación nacional, el Gobierno ha tapado la historia y la policía está intimidando a los manifestantes a abandonar su resistencia. Sólo una protesta nacional ahora puede salvar a esta costa virgen.

No hay tiempo que perder - vamos todos a elevar nuestras voces y apoyar a los manifestantes para salvar la isla de Jeju. Firma la petición urgente, y luego pasala a todo el mundo - que será entregada directamente al Presidente:

---

Right now, bulldozers are devastating one of South Korea's most popular and precious natural sites. Despite brutal arrests, acclaimed film critic Professor Yang (pictured above being brutally arrested during his hunger strike) and peaceful villagers continue protesting and have urgently appealed to us to spread the word to stop this disaster.

Jeju Island is so magnificent it’s being considered as one of the 7 natural wonders of the world, but the South Korean and US governments want to build a massive naval base and launching pad for ballistic missiles. Fearing national outrage, the government has suppressed the story and police are intimidating brave protesters to drop their resistance. Only a national outcry now could save this pristine coastline.

We have no time to lose -- let's all raise our voices together and stand with the courageous protesters to Save Jeju Island. Sign the urgent petition, then forward this to everyone -- it will be delivered directly to the President:

Pluja, vent, trencadissa!

2011-08-08T16:45:00.001+09:00

A Corea portem ja unes setmanes de pluges i mal temps. Les fortes pluges que porta el monsó d'estiu, que van durar més d'una setmana, van causar bastants problemes de mobilitat, incloent algunes àrees de Seül i va provocar unes 70 morts.

Tot i el mal temps, la gent continua anant a treballar i a estudiar, de manera que els transports no deixen de funcionar. Durant la setmana de pluges, gràcies a Twitter vaig trobar unes quantes fotos força espectaculars. I testimonis de gent explicant com vivien el temporal. Des del barri de Gangnam, la pluja entrava per la porta de l'autobús en funcionament. A altres zones, hi va haver esllavissaments. I com a notícia curiosa que va impactar als ciutadas coreans: la mort de Yang Myeong-sook, la dona del president de la firma de grans magatzems Shinsegae, que va morir ofegada al soterrani de casa mentre comprovava alguna avaria.

Una altra anècdota curiosa és com de ràpid d'han posat de moda les botes d'aigua. Les botigues de calçat aprofiten la demanda i ofereixen una gran quantitat de dissenys i colors que normalment costa de veure. I entre les noies coreanes, la popularitat d'aquest tipus de calçat creix per moments.

Després d'una setmana de bon temps, des d'aquest passat diumenge, tornem a tenir pluges. L'origen és el tifó Muifa, que ve del sud-oest, i s'acosta cap a la costa coreana a uns 27 km/h provocant vents de 110 km/h. Des de diumenge al vespre plou, intermitentment, i en alguns moments amb una intensitat considerable. Fins ara hi ha un mort i dos desapareguts, i la NEMA (Agència Nacional per l'Administració d'Emergències) ha donat l'alerta a Seül, Gyenggi, i Incheon. I també a províncies del sud i a ciutats com Daejeon i Gwangju.

S'espera que dimarts el tifó abandoni la part sud per dirigir-se a Corea del Nord. Tot i així, hi ha previsió de pluges durant tota la setmana.

Disco music & Seoul

2011-08-04T02:08:00.003+09:00

Feia temps que no parlava de música coreana. El panorama K-Pop segueix com sempre, amb alguns retorns esperats i sense grans canvis.

Però sembla que està apareixent una tendència: en alguns programes de televisió, els presentadors, o de fet en el primer cas, uns còmics que no és que es dediquin exclusivament a la música, fa uns mesos van llençar el que es va convertir en un èxit: Itaewon Freedom. Una cançó molt disco, molt inspirada en el Harlem Desire dels London Boys. I amb una col·laboració del productor JYP. Itaewon és el barri de festa nocturna pels estrangers per excel·lència a Seül. La cançó parlar d'oblidar-se d'altres llocs i anar al barri a gaudir de l'ambient i el que ofereix. L'estil disco vuitanter sembla que ha agradat al públic coreà.

El duet de comediants UV, juntament amb JYP.

Seguint aquest concepte d'ajuntar ritmes disco, i destacar el nom d'un barri per les seves qualitats com a zona d'oci, els nois de 무한도전 (Muhan Dojeon o Infinite Challenge) van sortir amb la cançó Apgujeong Nalari. Apgujeong és una zona del barri (car) de Gangnam, on destaquen zones de compra, i oci nocturn. I la paraula Nalari es podria traduïr com 'gamberro'. Així que la fórmula es repeteix: intèrprets que no venen del món de la música+barri famós d'oci nocturn+música disco=exit assegurat, almenys entre els joves, les llistes de vendes, les pistes de ball, i els karaokes. Suficient per fer un bron grapat de diners.

Els nois de Muhan Dojeon

-----

Hacía tiempo que no hablaba de música coreana. El panorama K-pop sigue como siempre, con algunos retornos esperados, y sin grandes cambios.

Pero parece que hay cierta tendencia: en algunos programas de televisión, los presentadores, o en este caso, unos cómicos que no se dedican exclusivamente a la música, hace unos meses lanzaron algo que se convirtió en un éxito: Itaweon Freedom. Una cancón muy disco, muy inspirada en el Harlem Desire de los London Boys. Y con la col·laboración del productor JYP. Itaewon es el barrio de fiesta para los extranjeros en Seúl. La canción habla de olvidarse un poco de los otros sitios e ir a disfrutar al barrio de Itaewon, de su ambiente y su gente. El estilo disco ochentero parece que gustó a los coreanos.

Y siguiendo este concepto de juntar ritmos disco, y destacar un sitio de Seúl por sus cualidades como zona de ocio, los chicos de 무한도전 (Muhan Dojeon o Infinite Challenge) salieron con la canción Apgujeong Nalari. Apgujeong es una zona del barrio (caro) de Gangnam, donde destacan zonas de compras, y ocio nocturno. La palabra Nalaria vendria a ser 'gamberro'. Así que la fórmula se repite: intérpretes salidos de la televisión+barrio famoso por su ocio nocturno+música disco=éxito asegurado por lo menos entre jóvenes, listas de ventas, pistas de bailes y los karaokes. Suficiente para hacer mucho dinero.

-----

It's been a while that i didn't write any stuff about K-pop. K-pop scene is kind of the same, with some awaited comebacks, and with no big changes.

But recently there's some new trend arising: Some TV programs, use their announcers or just their comedians who released something that became a hit. Itaewon Freedom. A disco song inspired in London Boys ' Harlem Desire. And featuring JYP. Itaewon is the most popular foreigners nightlife town in Seoul. Thesong talks about forgeting the other town and go to enjoy this area with its atmosphere and people. Seems like the Koreans liked that eighties disco style.

And after this concept of mixing disco beats and feature some place in Seoul for its nightlife or clubbing scene, the 무한도전 (Muhan Dojeon o Infinite Challenge) guys published with Apgujeong Nalari. Apgujeong is a posh expensive and shopping area in Gangnam disctrict. Nalari means kind of punk, bad guy. So, the formula again: singers coming out from TV+famous town for its nighlife+disco beats=success, at least among youth, charts, dancefloors and karaoke rooms. Enough to make some amount of money.

Another Korea promo project

2011-07-20T12:35:00.002+09:00

Touch Korea is the new project to experience Korea by Korea Brand. With a brand new interactive website, visitors are able to try and experience some of the most popular features of Korea, such as dance, food, places...

Seems a good idea to make people interested and able to experience part of this, making them excited and wanting to try all of these experiences and more. I've just tried and looks quite good!

I guess people with portable devices with touch screen will enjoy it more, but with computer is also good...

Here is the link for Touch Korea.

2 anys

2011-07-01T09:00:00.005+09:00

Avui 1 de juliol fa exactament 2 anys que vaig posar per primera vegada els meus peus en terres coreanes.

Després d'un bon i inoblidable viatge per Japó al 2008, vaig sentir que d'alguna manera havia de tornar a respirar aires asiàtics. Enrera queden aquells dies d'arreglar paperassa per a l'intercanvi universitari per poder venir a Corea, i aquella inseguretat de si podria finalment aconseguir-ho.

I aquí estic, visquent a Seül, la gran capital de Corea del Sud, adaptat i acostumat a viure entre coreans, encara batallant per aprendre bé l'idioma, i donant un pas endavant, on deixo enrera la vida d'estudiant (temporalment? mai se sap!), i m'ocupo amb diverses feines que em permeten continuar visquent en aquesta ciutat tan intensa, que no deixa de sorprendre'm i on encara em queda tant per descobrir, i descobrir-vos!

No sabria dir si 'sembla que fos ahir' o 'sembla que hagi passat una eternitat'. Depenent del moment, tinc una o altra sensació. El que sí és segur és que començo una nova etapa amb molta il·lusió i continuaré explicant una mica com es viu aquí i intentant fer-vos sentir una mica el que sent un català a Seül, i compartint aquelles experiències que valen la pena explicar.

Adéu Faithless?

2011-06-30T20:42:00.000+09:00

Fa cosa d'un mes, Faithless, un dels meus grups preferits va anunciar la seva retirada. Maxi Jazz, Rollo (el germà de Dido), i Sister Bliss, els 3 components originals de la banda (acompanyats per uns quants membres més quan deixen l'estudi i pugen als escenaris), ens deixen.

El motiu? El desconec. Tots ells ja tenen una edat i suposo que conciliar la seva vida familiar i personal amb el que és portar una banda de música dance-electrònica, deu ser força dur.

El seu últim disc d'estudi: The Dance va tenir la seva merescuda gira, culminant amb un apoteòsic concert al O2 Brixton Academy de Londres, que va ser retransmès en directe via satèl•lit a diverses sales de cinema d'Europa (res de continent asiàtic, cosa que em va decebre bastant).

Però Faithless no ha desaparegut del mapa. Recentmet han col·laborat en el projecte Freedom One World. La seva web està ben activa,ja sigui renovant els continguts de la botiga online, o estant ben present a les més populars xarxes socials. I aquest estiu comencen altra vegada amb el seu Faithless Sound System (dit de forma ràpida: una formació reduida de Faithless, amb un espectacle específicament enfocat a sessions en clubs, amb important èmfasi en l'apartat visual) al Space de Eivissa. Tot i que també han anunciat alguna data en festivals d'estiu.

Sembla que Faithless no poden deixar del tot la música, i tal com van titular el corresponent últim disc de remescles 'The Dance Never Ends', d'una forma o altra,tenen corda per estona!

Primavera a Seül

2011-04-26T22:55:00.002+09:00

Fa dies que la primavera ha arribat a Corea. Els parcs, els campus universitaris i les muntanyes ja s'han omplert de flors de tots colors, i una viva vegetació.

La flor de cirerer (a Corea 벚꽃 -bòdkod-, o conegut també com sakura en japonés, o cherry blossom en anglès), ja es pot veure per tot arreu. La ciutat de Seül té diversos llocs amb grans quantitats d'aquest arbre. Un d'ells és el popular parc de Yeouido, a la zona sud-oeast de la ciutat, on els caps de setmana s'omple de gent que va gaudir de la brisa primaveral a l'aire lliure prop del gran riu Han.

Un altre lloc interessant és la muntanya de Namsan. Amb diverses rutes per enfilar-se fins al cim i amb possibilitat de pujar a la Seoul Tower. Les vistes de la ciutat en un dia clar, mentre la brisa fa caure ja algunes de les flors que ja han florit, és un dels paissatges més representatius de la primavera a Corea.

Més fotos al meu flickr.
I de la primavera de l'any passat.

Yoda i el tè verd - Yoda y el té verde - Yoda and green tea - 요다와 녹차

2011-04-19T17:10:00.001+09:00

La setmana passada una de les meves alumnes d'espanyol fa oferir un concert acústic a un petit local al barri de Hongdae. Entre altres cançons va cantar aquesta curiositat: 'Rokucha kudasai' dedicada al mestre jedi Yoda de la pel·lícula Star Wars, i la seva afició al tè verd japonès.

La semana pasada una de mis alumnas de español dió un concierto acústico en un pequeño local en el barrio de Hongdae. Entre otras canciones, cantó esta curiosidad: 'Rokucha kudasai' dedicada al maestro jedi Yoda de Star Wars y a su afición por el té verde japonés.

Last week one of my spanish students did a concert in a small bar in Hongdae. Among other songs, she sang this nice piece: 'Rokucha kudasai' dedicated to master jedi Yoda from Star Wars and his devotion for japanese green tea.

지난주에는 내 스페인어 어떤 학생이 홍대에 있는 Cafe Unplugged에서 연주회를 했다. 다른 노래중에서 특별한 노래를 부렀다: '로쿠차 구다사이', 스타워즈 영화에서 나오는 요다 제디 선생님이 녹차를 좋아해위하고 일본 녹차도 바친다.

I aquí us deixo la traducció:

A en Yoda de la cara verda li disfruta bebent tè verd
una vegada va anar a Japó i va anar a una botiga especialitzada en tè verd
'Green tea, please' ~ En Yoda només sabia parlar anglès
va aprendre a com demanar tè verd
'rokucha rokucha' (tè verd tè verd-en japonès) tè verd, tè verd
'kudasai kudasai' (si us plau-en japonès-) si us plau
'rokucha kudasai rokucha kudasai' (tè verd si us plau)
És molt molt deliciós 'hontoni oishi desune' (és realment deliciós -en japonès-)

En Yoda es va enamorar d'aquell sabor, i va anar a viure a Japó
A una botiga especialitzada en tè verd a Osaka, cada dia seu
'green tea, please'~
'rokucha kudasai' (tè verd si us plau -en japonès-)
És molt molt deliciós 'hontoni oishi desune' (és realment deliciós -en japonès-)
'rokucha rokucha' (tè verd tè verd-en japonès) tè verd, tè verd

'kudasai kudasai' (si us plau-en japonès-) si us plau
Si reuneixes 10 segells, en donem una tassa de franc

Aquí teneis la traducción:

A Yoda de la cara verde disfruta bebiendo té verde
una vez fue a Japón y fue a una tienda especializada en té verde
'Green tea, please'~ Yoda sólo sabía hablar en inglés
aprendió a pedir té verde

'rokucha rokucha' (té verde té verde-en japonés) té verde, té verde
'kudasai kudasai' (por favor -en japonés-) por favor
'rokucha kudasai rokucha kudasai' (té verde por favor)

Es muy muy delicioso 'hontoni oishi desune' (es realmente delicioso -en japonés-)

Yoda se enamoró de ese sabor, y se fue a vivir a Japón
En una tienda especializada en té verde en Osaka, cada dia se sienta
'green tea, please'~
'rokucha kudasai' (té verde por favor -en japonés-)
Es muy muy delicioso 'hontoni oishi desune' (es realmente delicioso)

'rokucha rokucha' (té verde té verde-en japonés) té verde, té verde

'kudasai kudasai' (por favor -en japonés-)
Si reúnes 10 sellos, te damos una taza gratis

And here you have the lyrics:

Greenfaced Yoda enjoys drinking green tea
that time he went to Japan to a specialized shop in green tea
'Green tea, please'~ Yoda could speak only english
He learnt to ask for green tea
'rokucha rokucha' (green tea -in japanese) green tea
'kudasai kudasai' (please -in japanese-) please
'rokucha kudasai rokucha kudasai' (green tea please)

It's very very delicious 'hontoni oishi desune' (it's really delicious -in japanese-)

Yoda fell in love with that taste, and went to live in Japan
In a specialized green tea shop in Osaka, everyday he sits down

'green tea, please'~
'rokucha kudasai' (green tea please -in japanese-)
It's very very delicious 'hontoni oishi desune' (it's really delicious)
'rokucha rokucha' (green tea - in japanese-) green tea

'kudasai kudasai' (please -in japanese-)
If you gather 10 stamps, you get one cup for free

그리고 여기에는 가사랑 기타 태블러처가 있다.

Teddybears - Cardiac Arrest

2011-04-06T17:04:00.001+09:00

He de confessar que mai havia sentit a parlar de Teddybears. Un grup suec que sembla que porten ja dues dècades tocant i 6 àlbums publicats. Es diu ràpid!

No va ser fins fa unes setmanes, que no recordo on vaig escoltar el seu nou single, amb la també sueca Robyn. La cançó em va agradar i em va motivar a escoltar el disc sencer titulat Devil Music: Una festa! Una barreja d'electrònica i rock, com molt bé deixa intuir el primer single Cardiac Arrest, i col·laboracions vocals molt interessants com podeu veure a la tracklist. Música animada per una primavera que ja escalfa l'ambient!

Altres temes destacalbes del disc són la pista que obre l'àlbum: Rocket Scientist, i l'instrumental Glow In The Dark, d'un estil molt Robyn, i l'electrònica Tek It Down.

Aquí va la tracklist del disc:

Teddybears - Devil Music (2010)

"Rocket Scientist" (feat. Eve) - 3:07
"Get Mama a House" (feat. Desmond Forster) - 3:22
"Cardiac Arrest" (feat. Maipei) -3:00 < ... Maipei era la cantant original, però sembla que la versió amb Robyn és la definitiva!
"Glow in the Dark" - 3:33
"Get Fresh with You" (feat. Redfox) - 3:14
"Cho Cha" (feat. Cee-Lo Green & The B-52s) - 3:21
"Chrystal Meth Christian" (feat. The Flaming Lips) - 3:44
"Cisum Slived" - 4:19
"Devil's Music" (feat. ADL) - 3:26
"Tek It Down" (feat. Rigo) - 3:05
"Wolfman" - 4:17
"Bukowski" - 0:22

Blogger @ Korea.net

2011-03-31T13:14:00.001+09:00

Fa uns dies vaig comentar la meva futura participació al blog de Korea.net portat per KOCIS (el Servei d'Informació de Cultura Coreana) del Ministeri de Cultura, Esports i Turisme, i el meu primer premi per la foto que havia enviat.

Dimarts 29 vaig em van convidar a la cerimònia de benvinguda a les oficines de KOCIS, on vaig poder conèixer a la resta de bloggers, de diversos països, i tots ells residint a Corea per motius ben diferents, discutir i parlar sobre el blog i sobre què fer. Vam dinar tots plegats al SarangChae, on encara no hi havia estat i ho recomano pel seu interessant museu i les seves espectaculars exposicions de fotos. Després vam fer una visita per Cheong Wa Dae, la casa de Lee Myeong Bak, actual president del govern de Corea del Sud: Jardins molt bonics, edificis grans, i fotos prohibides a la majoria de llocs.

---

Hace unos días comenté mi futura participación al blog de Korea.net, conducido por KOCIS (Servicio de Información de Cultura Coreana) del Ministerio de Cultura, Deportes y Turismo, y mi primer premio por la foto que había enviado.

El pasado martes 29 me invitaron a la ceremonia de bienvenida en las oficinas de KOCIS, donde pude conocer al resto de bloggers, de varios países, todos ellos viviendo en Corea por motivos bien diferentes, discutir y hablar sobre el blog y sobre qué hacer. Comimos juntos en SarangChae, donde todavía no había estado y lo recomiendo por su interesante museo y sus espectaculares exposiciones de fotos. Después hicimos una visita por Cheong Wa Dae, la casa de Lee Myeong Bak, actual presidente del gobierno de Corea del Sur: Jardines muy bonitos, edificios grandes, y fotos prohibidas en la mayoría de sitios.

---

A few days ago I commented about my future participation in Korea.net blog, managed by KOCIS (Korean Culture Information Service) from the Ministry of Culture, Sports and Tourism, and about winning the first prize of the photo contest.

Last Tuesday they invited me to the welcoming ceremony at KOCIS headquarters office, where I could met the other bloggers, from many other countries, all of them living in Korea for different reasons, we could talk and discuss about the blog and what to do. We ate together at SarangChae, where I hadn't been yet and I highly recommend it for its interesting museum, and its spectacular photo expos. After that, we did a tour around Cheong Wa Dae, South Korea's president Lee Myung Bak's house: Beautiful gardens, big buildings, and forbidden pictures.

---

몇일전에 KOCIS (문화체육관광부) Korea.net 블로그에서 내 미래 가담하는거 알려줬다. 사진대회 이긴것도 발표했다.

지난 29일 KOCIS에서 저를 초대했다. 거기에서 다른 나라의 블로그 기재 만났고 우리 블로그대한 이야기했다. 청와대사랑채에서 같이 점심 먹고 추천 재미있는 사진 전시회있는 방물관에서 구경했다. 다음에 이명박 대통령의 집에 방문했다: 아룸다운 마당, 대단한 건물, 그리고 사진은 허용되지 않습니다.

El 'Trololó' a Corea

2011-03-21T15:34:00.000+09:00

Recordeu aquest vídeo?

Es va fer força famós l'any passat, i per Youtube ens podem trobar centenars de versions...

Especialment recordo la versió que Berto va fer al programa Buenafuente.

El cas és que actualment s'emet per la televisió coreana un anunci de la marca de cervesa Hite, on utilitzen la cançó del trololó! L'anunci en si no té res d'especial, però és curiós els recursos que poden arribar a utilitzar els publicistes...

La meva foto al 'The Korea Times' - Mi foto en el 'The Korea Times' - My piture at 'The Korea Times' - 'The Korea Times'에서 내 찍은 사진

2011-03-01T20:31:00.002+09:00

Fa uns dies vaig participar a un concurs organitzat pel Servei d'Informació de Cultura Coreana del Ministeri de Cultura, Esports i Turisme. El concurs consistia en fotografiar el concepte "Where is your Korea?" (On és la teva Corea?), a la foto havia de sortir la paraula 'Korea'. Així que vaig enviar la meva foto que vaig fer durant el meu primer estiu a Corea, al Morave Gathering Festival.

També he estat seleccionat com un dels bloggers per aportar articles al seu blog oficial Korea Blog.

I avui veig que el Korea Blog és notícia al diari nacional The Korea Times.

-----

Hace unos días que participé en un concurso organizado por el Servicio de Información de Cultura Coreana del Ministerio de Cultura, Deportes y Turismo. El concurso consistía en fotografiar el concepto "Where is your Korea?" (¿Dónde está tu Corea?), en la foto tenía que aparecer la palabra 'Korea'. Así que envié la foto que hice durante mi primer verano en Corea, el Morave Gathering Festival.

También he sido seleccionado como uno de los bloggers para aportar artículos a su blog oficial Korea Blog.

Y hoy he visto que Korea Blog és notícia en el periódico nacional The Korea Times.

-----

A few days ago I participated in a contest organized by the Korean Culture and Information Service (KOCIS) of the Ministry of Culture, Sports and Tourism. The contest consisted in taking a picture of the concept 'Where is Your Korea' where the work 'Korea' had to appear on the photo. So, I sent a picture I took during my first summer in Korea, on the Morave Gathering Festival.

I also have been selected as one of the bloggers to write articles for their official blog: Korea Blog.

And today I've seen that the national newspaper The Korea Times features the Korea Blog.

-----

그 경연대회는 '당신의 한국은 어떤곳인가요' 라는 주제로, '한국'이라는 단어가 들어가 있는 사진을 찍는것이었다. 그래서 난 한국에서 첫 여름 동안 찍은 사진을 Morave Gathering Festival에 보냈다.

그리고 나는 한국의 공식적인 블로그에 글을 기재하도록 블로그 기자로 뽑혔다.

그리고 오늘 국외 신문 The Korea Times 에서 이 기사를 봤다.

Any nou lunar - Año nuevo lunar - Lunar New Year - 설날

2011-02-17T21:01:00.000+09:00

El passat 3 de febrer es va cel·lebrar a Corea (i a uns quants més països asiàtics com Xina, i Japó, Vietnam...) l'any nou del calendari lunar. Enguany és l'any del conill, que simbolitza abundància i saviesa.

Els coreans cel·lebren el 설날 (pronucniat 'Seollal') durant el mateix dia d'any nou (res de festes ni comptes enrera la nita abans). En general els coreans van 'al poble', fora de la capital, a la casa dels avis o avantpassats per retre'ls homenatge. Dies abans preparen menjar en abundància per a tota la família. Un cop presentat el mejar a la taula per donar la benvinguda als difunts avantpassats, es fa el gran dinar, on un dels plats que no poden faltar és el 떡국 (tteok kuk=sopa de pasta d'arròs), que representa que quan la mengem, envellim un any. I després del dinar, toquen les corresponents reverències davant dels adults per després rebre el 새배돈 ('sae bae ton'=propina d'any nou), i uns quants ~~sermons~~ consells d'any nou i per una vida pròspera.

Depenent de la família, i si hi ha nens, es jugen a jocs tradicionals com el Iutnori, fins la tarda. Que llavors és hora de marxar a visitar altres familiars. Enguany, l'any nou ha estat un període llarg de vacances, ja que el propi dia d'any nou va caure en dijous, sent dies de pont el dimecres i el divendres, empalmant amb el cap de setmana, i segons quines empreses, donant de festa el dilluns i dimarts d'aquella mateixa setmana. Una sort, ja que rarament els coreans poden gaudir de tants dies de festa seguits.

Avui dijous 17 de febrer és el 대보룸 (daeborum=primera lluna plena de l'any). Una dia important pel coreans, tot i no ser festivitat laboral. És tradició menjar algun fruit sec amb closca, com anous, o cacauets, ja que al trencar la closca, el soroll espanta els mals esperits (tot i que altres versions diuen que és per mantenir les dents sanes durant l'any), també és típic anar a la muntanya i veure com surt la lluna. Es diu que el primer en veure-la tindrà sort tot l'any, i sovint la gent al veure la lluna demana un desig.

L'Helena s'ha currat un article més extens sobre l'any nou coreà, val la pena fer-hi un cop d'ull!

-----

El pasado 3 de febrero se celebró en Corea (y unos cuantos más países asiáticos como China, y Japón, Vietnam ...) el año nuevo del calendario lunar. Este año es el año del conejo, que simboliza abundancia y sabiduría.

Los coreanos celebran el 설날 (pronucniado 'Seollal') durante el mismo día de año nuevo (nada de fiestas ni cuentas atrás la noche antes). En general los coreanos van 'al pueblo', fuera de la capital, a casa de los abuelos o antepasados para rendirles homenaje. Días antes preparan comida en abundancia para toda la família. Una vez presentado la comida en la mesa para dar la bienvenida a los ancestros difuntos, se hace el gran comida, donde uno de los platos que no pueden faltar es el 떡국 (tteok Kuk = sopa de pasta de arroz), que representa que cuando la comemos, envejecemos un año. Y después de la comida, tocan las correspondientes reverencias ante los mayores para luego recibir el 새배돈 ('sae bae tu' = aguinaldo de año nuevo), y unos cuantos ~~sermones~~ consejos de año nuevo y para una vida próspera.

Dependiendo de la familia, y si hay niños, se juegan a juegos tradicionales como el Iutnori, hasta la tarde. Entonces es el momento de visitar a otros familiares.

Este año, el año nuevo ha resultado ser unos días de vacaciones, ya que el propio día de año nuevo cayó en jueves, siendo días de puente el miércoles y el viernes, empalmando con el fin de semana, y según en qué empresas, dando de fiesta el lunes y martes de esa misma semana. Una suerte, ya que raramente los coreanos pueden disfrutar de tantos días de fiesta seguidos.

Hoy jueves 17 de febrero es el 대보룸 (daeborum = primera luna llena del año). Un día importante para los coreanos, aunque no es festividad laboral. Es tradición comer algún fruto seco con cáscara, como nueces, o cacahuetes, ya que al romper la cáscara, el ruido asusta a los malos espíritus (aunque otras versiones dicen que es para mantener los dientes sanos durante el año), también es típico ir a la montaña y ver como sale la luna. Se dice que el primero en verla tendrá suerte todo el año, y a menudo la gente al ver la luna pide un deseo.

-----

Last February 3rd was Lunar New Year in Korea (and in a few more Asian countries like China, Japan, Vietnam...). This year is the Year of the Rabbit, symbolizing wealth and wisdom.

Koreans celebrate 설날 (pronounced 'Seollal') on the same New Year's Day (this means no parties or countdowns the night before.) In general, Koreans go the countryside, outside the capital city, to grandparents or ancestors hometown to honor them. From a few days before, families prepare abundant food for the whole family. After presenting the food on the table to welcome death ancestors, it's time for the big meal, where one of the main dishes is 떡국 (tteok Kuk = rice cake soup), which represents that when we eat it, we become one year older. And after lunch, it's time to bow to parents and grandparents and then receive the 새배돈 ('sae bae your' = New Year money), and a few New Year's ~~lectures~~ and tips for a prosperous life.

Depending on the family, and if there are children, they play traditional games such as Iutnori, until the evening. Then it's time to pay a visit to other relatives.

This year, the new year had been quite long vacation days, because New Year's Day was on Thursday, with days of vacation on Wednesday and Friday, connecting to the weekend, and depending on some companies, giving holiday on Monday and Tuesday of that week. Many Koreans were happy, in Korea it's quite hard to get that long vacation days in a row.

Today Thursday February 17th is the 대보룸 (daeborum = first full moon of the year). An important date for Koreans, but not a holyday. Tradition says to eat a nut with shell, such as walnuts or peanuts, and that by breaking the shell, the noise scares off evil spirits (although other versions say it is to keep teeth healthy during the year), it is also typical to go to the mountain to see the moon. It is said that the first person to see it will be lucky all year, and people often while seeing the moon can ask for a wish.

-----

지난 2월 3일에 새해날 였어요. 올해는 토끼, 부와 지혜 상징해요.

한국인 같은 설날에 설날 기념해요 (그 전에는 파티나 카운트 다운 밤을 안해요). 보통 한국사람들은 시골에, 서울밖에, 조부모님 고향에 명예하러 가요. 며칠전부터 가족들이 많이 음식을 준비해요. 식닥에서 선조한테 음식을 소개해요. 다음에 우리는 먹어요. 음식중에서 특별한 음식있어요. 떡국이라는 그것을 먹을 때 우리는 일년 나이가 된 것을 의미해요. 그리고 점심 식사 후에, 부모님이나 조부모에게 새배하고 덕담 조언 듣고 새배돈을 받아요.

가족에따라서 아이들도 있으면, 그들은 저녁 때까지, 윳놀이와 같은 전통적인 게임을 재생할 수 있습니다. 그다음에는 다른 친척 방문을 지불하는 시간이에요.

올해 설날 목요일이라서, 수요일하고 금요일도 휴가됐어요. 그리고 주말에도 쉬었고 어떤 회사들이 지난 월요일하고 화요일도 휴가 줬어요. 많은 한국사람 보통 이런연속되는 긴 휴가 없어서 행복해졌어요.

오늘은 2월 17일 대보름 이에요. 휴가 안이지만 한국사람한테 중요한 날 이에요. 전통적으로 호두나 땅콩을 먹고 껍질을 깨고함으로 이큰 소리때문에 나쁜귀신들 나가요 (근데 다른 말 1년동안 이빨 건강 위해서다고해요). 그리고 보통사람들 처음 보름달을 보고싶으니까 등산하러가요. 보름달을 보면 소원을 빌얼 수 있어요.

5 anys de Bits & Beats - 5 años de Bits & Beats - 5 years of Bits & Beats - 비트스안비트스의 5년

2011-02-07T18:59:00.001+09:00

Fa tots just 5 dies que aquest blog va fer 5. Cinc anys!!! Recordo el títol que vaig posar a la primer entrada del blog: Play! Fent referència a prémer el botó d'inici de reproducció musical. Al llarg d'aquests cinc anys el contingut del blog ha anat variant, afegint altres temes, interessos i experiències, però crec que la paraula 'play' encara defineix aquest blog. No només per la vessant musical, sinó que ara visc un moment i una edat en què entre altres coses, m'estic divertint, així que seguim amb 'play' aquesta vegada ampliant el significat a 'a jugar!'

Tot i haver reduït la freqüència de publicació, segueixo motivat i escribint sobre temes diversos. En fin, els que llegiu el blog ja hi deveu estar acostumats. Gràcies a tots pel vostre temps i comentaris!

Per cel·lebrar-ho, inicio una nova etapa afegint l'espanyol als idiomes del blog. Tot i que teniu disponible la traducció via Google (que és bastant dolenta segons quines expressions i idiomes es tradueixin), m'agrada aportar la meva pròpia traducció i les meves expressions.

-----

Hace 5 días que este blog cumplió 5 años. Cinco años!!! Recuerdo el título que le puse a la primera entrada del blog: Play! Haciendo referencia a apretar el botón de reproducción musical. A lo largo de estos cinco años el contenido del blog ha ido variando, añadiendo otros temas, intereses y experiencias, pero creo que la palabra 'play' todavía define este blog. Ya no sólo por la vertiente musical, si no que ahora vivo un momento y una edad en la que, entre otras cosas, me estoy divirtiendo, así que seguimos con 'play', esta vez ampliando el significado a 'a jugar!'

Aunque haya reducido la frecuencia de publicación, sigo motivado y escribiendo sobre temas variados. En fin, los que leéis el blog ja debéis estar acostumbrados. Gracias a todos por vuestro tiempo y comentarios!

Para celebrarlo, empiezo una nueva etapa añadiendo el español a los idiomas del blog. Aunque tengais disponible la traducción vía Google (que es bastante mala según qué expresiones e idiomas se traduzcan), me gusta aportar mi propia traducción y mis propias expresiones.

-----

5 days ago, this blog turned 5. Five years!!! I remember the title of my first post: Play! Referring to pushing the button like in a music player. During all these 5 years the content of this blog has been changing, adding other topics, interests and experiences, but I think that the word 'play' still fits on it. Not only for the musical meaning, but also because of the moment in my life im living now, among other things, I'm enjoying and having fun, so let's keep the 'play', this time expanding the menaing to play, like children play around, play!

Even though i reduced the frequency of publishing, i'm still motivated and writting about many topics. Well, that ones who read this blog must be already used to it. Thanks to everyone for your time and comments!

To celebrate it, I start a new age adding spanish to the languages of the blog. Even though you have Google translator (quite bad depending wich expressions and languages used on it), I like to give my own translation and use my own expressions.

-----

5일전에 이블로그 5살 됐어요. 5살!!! 첫 번째 글을 쓰기 아직 기억해요: play! 음악 플레이어의 버튼 처럼. 5년동안 블로그 내용이 여러 가지 주제대해 쓰고 새 주제 많이도 첨가했어요, 근데 'play'단어 아직 이블로그의 용도 정의해요. 음악대해뿐만아니라 요즘에 내 생활에 순간을 넘기고있으니까. 너무 즐겁고 재미있게 살고있어서, 계속 'play' 하자! 지금 확장 의미로 '놀자!'

쓰기 줄이더라도 아직 재미있게 쓰고싶어요. 독자들 익숙하지않아요? 여러분 시간하고 논평써줘서 고맙다는 말하고싶어요!

축하위해 오늘은 새 기간 시작해서 이블로그에 스페인어를 첨가해요. 구글 번역기 있더라도 (번역기 안좋은 것 같아요), 난 내 자기 번역이랑 관용구썼으면 줗겠어요.

Acte solidari a Hongdae

2011-02-06T16:58:00.000+09:00

A finals del mes de gener, vaig assistir a un acte benèfic al barri de Hongdae. Hongdae és el nom abreviat de Hongik Dehakyo, o Universitat de Hongik. És popular per les seves carreres de belles arts, música, disseny i arquitectura. La zona de Hongdae està plena petites botigues de joves dissenyadors, bars i locals de música en viu, i escoles d'art. L'escena nocturna a Hongdae és també famosa per la quantitat de joves que s'hi mouen per anar als bars i clubs de música no només comercial sino també independent. Un barri amb una cultura underground on s'hi cultiven tendències diferents al que sembla una societat on tothom fa el mateix. En fi, una visita obligada quan es va a Seül, i un lloc del qual per molt que hi vagi no deixa de sorprendre'm.

Però no tot és festa i diversió. El mes passat, la Universitat de Hongik va fer fora el personal de neteja (format majoritàriament per dones i homes bastant grans) perquè l'empresa de neteja es queixava del salari (per sota el mínim legal) que estaven cobrant. (Uns 750.000 wons al mes, 500 euros al canvi), i una mísera quantitat destinada a dietes. L'administració de la universitat, els va fer fora per buscar una empresa que li resultés encara més barata. Sabent això, els estudiants es van agrupar i van organitzar un acte benèfic per ajudar als avis que s'havien quedat al carrer, i reivindicar la seva readmissió i un salari digne. Al bell mig del Hongdae Kongwon (Hongdae Park) es va muntar un petit mercat on la gent aportava articles de segona mà, i els beneficis anirien directes als afectats. També es podia participar a diverses activitats, dards, trencar fustes amb un cop de mà (on més d'un hi escrivia el nom de l'actual president del govern Lee Myung Bak), menjar, i com no, actuacions musicals.

Em va cridar l'atenció l'afluència de gent, i segons vaig entendre, la notícia s'havia escampat via Twitter. És increïble com de ràpid s'està estenent entre la societat coreana! Inclús vaig arribar a veure gent amb un cartró en forma de cor (al més pur estil 'abrazos gratis-free hugs´) on la persona que el portava deia 'follow me @...´. També hi havia càmeres d'alguns mitjans, i un dels presentadors de l'acte, al veure que jo era l'únic estranger em va fer sortir davant de tothom, preguntant-me què em semblava tot allò, i agraïnt-me la participació regalant-me un 핫팩 (hot pack), una mena de bossa que amb el fregament s'escalfa i serveix per mantenir calentes les mans si ens la posem a la butxaca, o altres parts del cos. Molt populars a Corea i altres països asiàtics on hi fa fred.

Actualment la situació del personal de neteja ha millorat, s'ha constituit una mena de sindicat, han estat readmesos i els han pujat el sou. És un bon exemple de solidaritat per part dels estudiants, i ja s'ha fet ressò a altres universitats amb situacions similars.

Els MT coreans - Membership Training

2011-01-18T17:00:00.000+09:00

MT (pronunciat 'em ti') respon a les sigles de Membership Training, que traduït al català vindria a ser 'entrenament d'afiliació'. És la preparació que reben els membres quan entren a formar part d'un grup o club. Tot i que de preparació en té poca. La majoria de clubs universitaris (ja siguin de clubs dedicats a esports, estudis d'idiomes, arts, religió o algun altre interès o afició) fan MT's a principis de semestre. Ja pot ser per donar la benvinguda i 'preparar' als nous mebres, o per estrènyer vincles i poder gaudir d'un temps junts per conèixer-se més els uns amb els altres (més aviat aquesta segona).

Els MT's solen durar un dia. De fet, sovint no arriben a 24 hores. Però sí acostumen a ser passant la nit fora. Entre els membres del club o organització, es lloga una casa, fora de la ciutat, el que nosaltres en diriem un bungalow, però són cases preparades expressament per a fer-hi MT's. Són complexos anomenats MT Camps. A la vora de Seül n'hi ha molts, és fàcil arribar-hi, ja que estan situats prop d'estacions de tret, i es triga al voltant d'una hora per arribar-hi (depenent des de quin punt de Seül sortim, és clar). Els exteriors d'aquestes cases ofereixen menjadors a l'aire lliure amb grealles i barbacoes per cuinar. També hi ha petits camps de futbol, cistelles de bàsquet, xarxes per jugar a tennis i bàdminton...no són camps gaire cuidats, però suficieent per donar-hi uns quants cops de pilota i córrer amb la gent. Algunes zones també hi tenen un riu o llac a la vora, per quan fa bon temps banyar-s'hi.

Aquests MT Camps ofereixen diversos tipus d'allotjament segons la quantitat de gent i segons què volen fer. Les cases acostumen a ser una sala ben gran, on també hi ha cuina, i on tothom hi acaba dormint, al terra. Podem trobar cases amb alguna habitació o sala separada per nois i noies, però no acostuma a ser així. També sol haver-hi un o dos banys, amb lavabo, dutxa, etc. La quantitat de gent que pot estar a la casa pot variar, podem trobar des de cases per unes 7 o 8 persones, fins a grans sales amb capacitat per a més de 30 persones: tot un espectacle veure tanta gent tirada pel terra dormint sense cap mena d'ordre ni organització. A les cases gairebé no hi ha mobles, ni cadires, ni taules ni sofàs...només televisió i a vegades aparell de karaoke.

El ritual de l'MT consisteix en carregar-se de menjar i beguda (cansalada de porc normalment, kimchi, arròs, bosses de patates fregides i altres snacks, paquets de ramyeon(fideus) cervesa i soju). Segons la quantitat de gent que va al MT, es poden dividir en grups que van preparant i el menjar la casa a mesura que van arribant. El trajecte sol ser en tren o autobús o autocar. Un cop arribat al lloc, si queda lluny de l'estació, ens ve a buscar l'encarregat amb una forgoneta que ens deixa a la casa en qüestió. Comença la gresca: per tradició, els homes couen la carn a les barbacoes exteriors, i les dones preparen l'arròs i el kimchi les taules. Es pot menjar asseguts o drets a mesura que es va fent la carn. Carn prèviament talladeta a trossets, que es barregen amb l'arròs i el kimchi. Per anar entrant en calor, es van bebent 'shots' (xupitos) de soju.

Un cop acabat el sopar, toca l'hora dels jocs. Dins la sala gran de la casa, es divideixen en equips o grups, i es juguen uan sèrie de jocs. Són molt variats, poden anar des de fer baure a altres persones, fins a combats (sense violència) entre membres dels equips. L'objectiu és anar bebent, deixar-se anar i perdre la vergonya. Mentre es juga, es van menjant els snacks repartits per les bosses oberts al terra, i bebent soju i cervesa generalment. A mesura que passen les hores, hi ha qui surt fora a jugar a algun esport, n'hi ha d'altres que segueixen amb jocs més picants, i d'altres que cauen adormits. Segons la gana, abans d'anar a dormir podem preparar una cassola amb ramyeon, de la qual s'hi menja directament els més afamats, o en petits gots els més educats).

L'endemà al matí (un panorama curiós el veure una sala plena de gent pel terra dormint sense cap mena d'ordre), si no s'ha mejjat ramyeon la nit abans és el moment de menjar-ne per esmorzar. A continuació es recull i es neteja entre tots, i tornem cap a casa, passant abans per algun lloc a dinar, i si s'estila, continuar el dia empalmant anant a algun altre lloc.

El Koreaceratops

2011-01-16T17:02:00.001+09:00

Koreaceratops és el nom del dinosaure (o millor dit, de les restes de dinosaure) que es va trobar a Hwaseong (화성) en la construcció de la presa de Tando (notícia). Els paleontòlegs diuen que es tracta d'una espècie semi-aquàtica que vivia fa uns 100 milions d'anys. El seu nom vol dir Cara amb banya de Corea...

Tot i que el nom em sembla una mica tret de la màniga (coneixeu més dinosaures que continguin el nom del país o lloc on es van trobar? faria riure, no? Hispanosaurus, Franceratops, Mongoloraptor...), és una bona notícia per Corea tenir el seu propi animal prehistòric.

Aquí va el dibuix de la bèstia en qüestió...

Videoprojeccions gegants

2011-01-13T23:33:00.001+09:00

Aquest és un dels projectes de l'equip Lumpens. Uns videoartistes coreans que es dediquen a fer coses GRANS.

Aquí va el seu més recent treball: Robot Taekwon V a l'Ambaixada Nacional de Corea del Sud.
(millor veure-ho en HD i a pantalla completa!!)

로보트 태권브이 전설의 돔 projection mapping artwork from lumpens on Vimeo.

Tenen molts més projectes, doneu un cop d'ull a la seva web. Alguns són la canya!

El meu 2010 en cançons - My 2010 in songs

2010-12-31T22:21:00.001+09:00

SNSD - Oh!

Un tema que no va parar de sonar durant els primers mesos de l'any, fins i tot me'l van demanar en alguna de les meves sessions al Sensation Bar Lounge a Hongdae...

One of the tracks that didn't stop banging during the first months of the year. Even people requested it in some of my DJ sessions at Sensation Bar Lounge in Hongdae...

HyunA - Change

Per contrastar amb la infantil i colorista de les SNSD, aquesta Hyuna va aportar un toc més agressiu, urbà i sexy.

In contrast with childish and colorful SNSD, Hyuna brought some agressive, urban and sexy style.

Lady Gaga & Beyonce - Telephone

La Gaga no podia faltar. Al març es va estrenar el video de Telephone amb Beyonce. Pot agradar o no agradar, però acaba enganxant i sonant a tot arreu. Inclús recordo haver-la cantat alguna vegada (sense gaire èxit) al karaoke.

We can't forget Gaga. On March this Telephone video with Beyonce was premiered, reaching high number of views in youtube and all around. You can like it or not, but it's sticky and it sounds everywhere. I even remember I sang it (not successfully) sometimes in the karaoke.

The Chemical Brothers - Swoon

Tot i no tenir gaire ressó, l'esperada arribada del nou disc de The Chemical Brothers van fer que aquest Swoon fos benvingut, i ben punxat en alguna sessió al Sunbabara.

Although it wasn't very successful, the long awaited new album from The Chemical Brothers made this track Swoon to become so welcomed, and also well spinned in some session at Sunbabara.

Black Eyed Peas - I Got A Feeling

És del 2009, però I Got A Feeling va sonar molt durant l'estiu, convertint-se en un himne festiu per excel·lència.

It's from 2009, but I Got A Feeling was played a lot during summer, becoming a party anthem.

Yolanda BeCool & DCUP - We don't speak americano a.k.a. 'Papanamericano'

Un altre temazo festivaler. No falla a les festes. Ha sonant a tot el món, i Corea no ha estat una excepció.

Another superparty track. Can't be missed in a party! It was played all around the world, and Korea wasn't an exception.

Edward Maya & Vika Jigulina - Stereo Love

No hauria pensat mai que aquest tema estiuenc i tan 'mediterrani' arribés a agradar tant com ho va fer als coreans. Ha estat un tema força demanat i punxat en algunes sessions, sembla que als coreans els agrada aquest 'latin romantic style'...

I would never thought that this so summer and 'mediterranenan' track would become so popular among Koreans. It was a requested track and quite played in some sessions, it seems that Koreans like this latin romantic style...

Usher & Pitbull - DJ Got Us Fallin' In Love

Usher també ha tingut un bon any entre aquest i el OMG. Aquesta cançó ha sonat, s'ha punxat i ha agradat. Prou bé.

Usher had also a good year with this song and OMG. This track was played, spinned and liked. Good enough.

Miss A - Bad Girl, Good Girl

Una de les sensacions de l'any. Aquestes debutants de la mà de JYP s'han fet en pocs mesos en un bon lloc en el panorama del K-pop.

One of the hits of the year. These debutantes from JYP became popular so soon and have a good place in K-Pop scene.

Taeyang - I'll Be There

El debut en solitari d'aquest membre de Big Bang va cridar força l'atenció. La cançó tampoc és que sonés més que 2PM o 2AM o altres grups, però com a representant masculó del K-Pop és dels que menys malament ho fan. A part, la cançó és objecte de bromes entre amics.

The solo debut of this Big Bang member was quite popular. The song wasn't bigger that any of "PM or 2AM, but as a male representing of K-Pop, is one of them who makes it less bad. Also, the song is a joke object among my friends.

Rihanna & David Guetta- Who's That Chick

Tots 2 videos molen. Perdó per l'audio apitufat. Però la cançó segueix molant un ou.
Both videos are cool. Sorry about the smurffied audio. Still the song is great!

El Love The Way You Lie amb L'Eminem era molt bonic, però l'arribada d'aquest temazo amb el crack d'en Guetta van fer que l'incorporés aviat a les sessions. La festa de Halloween no hauria estat el mateix sense la Rihanna!

Love The Way you Lie with Eminem was nice, but the arrival of this track with king Guetta made me adding it to my sessions. Halloween Party woulnd't had been the same without Rihanna!

2ne1 - Can't Nobody

Les 2ne1 tampoc podien faltar. Es van posar les piles a finals de l'estiu, traient 3 singles a la vegada, i recuperant les primeres posicions en el camp de les girlbands de K-Pop.

2ne1 must be here too! They came back with power at the end of summer, releasing 3 singles, and going again to the top of K-Pop girlbands scene.

N'hi ha més, n'hi ha de millors, però aquestes són les 12 cançons que millor poden resumir el meu 2010.

There are mor, there are better ones, but these are the 12 songs that can sum up the best of my year 2010.

Adéu 2010!! Què aviat arribes 2011!!

2010-12-31T09:00:00.001+09:00

Tinc la sensació que aquest any 2010 m'ha passat molt i molt ràpid. El fet que estigui visquent encara aquesta experiència coreana fa que el temps em passi volant. Que cada dia tingui coses a fer, plans per una o altra banda, i tinc ben poc temps d'avorrir-me! I el blog se n'ha vist una mica ressentit. Com ja deia a finals de l'any passat, Twitter, i altres blogs on participo fan que dediqui menys temps a Bits&Beats... què hi farem! Baixar la freqüència però no abandonaré! Encara tinc molt material i moltes coses a anar explicant! Corea no s'acaba tan ràpid! Hi ha encara milers de cosa per descobrir!

Com és habitual, repassaré el què ha estat aquest 2010 a Bits &Beats:

Els primers mesos de l'any es van caracteritzar pel fred i la gran nevada a Seül. El panorama del k-pop no va estar en els seus millors moments, però va deixar anar algunes perles... I una gran experiència que encara recordo i si es repeteix l'esdeveniment no dubto en tornar-hi!

Cap a la primavera, arribava el bon temps i la gran i inesperadament seguida Pillow Fight que vaig organitzar. I l'oportunitat del viatget a l'illa de Jeju. Genial!

Al maig ens acomiadàvem definitivament de Lost.

Durant primavera i estiu vaig fer algunes excursions i petits viatges, descobrint la Corea profunda...

Amb l'inici del nou curs, vaig incorporar l'anglès i el corea en la majoria d'articles, així practico i em va bé per adquiri nou vocabulari...que després me'n recordi ja és un altre tema!

Agost va estar marcat per l'estrès de formar part i liderar un equip a l'ISO. L'organització que ja és com una família per mi, molts bons moments, i grans records.

Setembre, retorn a Japó. Un curt viatge a l'illa de Kyushu i de tornada estada a Busan. Primera experiència couchsurfing inclosa i increïblement satisfactòria.

També iniciava junt amb 3 companys més el projecte Brand Leaders amb l'equip Atti Korea. Del qual n'hem resultat guanyadors en 2a posició. Gens malament!

Tardor amanida per alguns sessions de DJ i més en contacte amb el meu local preferit, i aparició al programa de Callejeros Viajeros de Cuatro. També l'ensurt entre les dues corees.

Per mi, 2011 es presenta millor del què pintava 2010. Moltes idees i molts projectes que ja veurem com els fem tirar endavant. De moment donem la benvinguda a aquest nou any 2011!

Trance music i el DJ sord

2010-12-12T14:23:00.001+09:00

Últimament estic redescobrint un gènere de la música electrònica que mai m'havia cridat especialment l'atenció: El trance. M'agrada la definició de la wikipèdia en català. El cas és que estant aquí a Corea he pogut anar a alguna sessió de trance (començant pel Morave Gathering l'estiu de l'any passat) i la veritat és que, al marge de que la gent associi aquest estil amb drogues i al·lucinògens, he de dir que m'està atraient bastant.

Sense anar més lluny, una sessió d'uns 50 minuts com aquesta de Subzofo es converteix en un molt bon estímul per fer exercici sense parar. Proveu-ho!

I posats amb el tema de l'electrònica, per fit he pogut veure una pel·lícula que feia temps que tenia pendent: It's all gone Pete Tong. Narra la història (suposadament basada en una història real) de Frankie Wilde, un DJ i productor consagrat instal·lat a Eivissa que porta una vida d'excessos digne d'estrella del rock. La pel·lícula es presenta en forma de fals documental, i hi podem trobar testimonis de DJ's reals de renom com Tiesto, o el propi Pete Tong. El cas és que els excessos li passen factura a en Frankie i s'acaba quedant sord...però acaba trobant la manera de seguir en el món de la música. La peli no és una gran peli, però és entretinguda, té alguns jocs d'imatges i audio prou interessants, i la banda sonora no està gens malament.

I aquí un muntatge musical amb imatges no només de la peli: Mola, no? Doncs ja em direu què us sembla la peli!

TaeKwonDo, som-hi! - 태권도 하자!

2010-12-06T19:10:00.001+09:00

Avui m'he examinat de l'assignatura de TaeKwonDo que estic fent a la uni. Crec que ha estat l'exàmen més fàcil i més ràpid de la meva vida. Hem hagut de fer els cops de peu que ens ha demanat el professor i executar un pumse. En el meu cas, jo havia triat al Taeguk sa jang (el número 4)

Després de tot el semestre practicant TaeKwonDo, m'han tornat a agafar ganes de seguir practicant-lo, així que potser de cara a l'any que ve m'apunto en alguna escola seriosament i em trec el cinturó negre, que pel que sembla, aquí a Corea sembla bastant fàcil d'obtenir.

--

Today I did the exam of the Taekwondo subject i'm taking this semester at uni. I think the exam was the easiest and quickest exam in my life. We did the kicks that the professor asked, and we had to perform a poomsae. In my case, I chose the Taeguk sa jang (number 4th)

After all this semester practicing Taekwondo, I think i wanna keep doing it, so maybe next year i'll join some school and try to get seriously the black belt, that seems quite easy here in Korea.

--

오늘은 대학교의 태권도수업 시험을 봤어요.내 생활에는 제일 쉽고 빠게 생각해요. 우리는 다양한 차기 해야하고품새도 했어요. 나는 태극 사장을 선택했어요.

이번학기 동안 태권도 하다가 보니까 계속 하고싶어요. 그래서 내년 태권도학교 활동하고 검은 띠 받아고싶어요. 그런것 한국에서 쉬운것같아요~

Viatget a Kyushu, Japó -part IV- Busan

2010-12-02T23:05:00.000+09:00

Ve de la tercera part.

Dormir bé quan es viatja és d'agraïr, i al llevar-me l'endemà vaig notar que havia descansat de veritat. Així que vaig esmorzar per agafar forces per sortir i seguir visitant Busan.

El dia abans no estava segur d'on anar. Però les recomanacions van fer que em decantés per començar per un lloc força especial, el temple Haedong Yonggungsa. Si normalment els temples budistes es caracteritzen per estar ben amunt a la muntanya, o en zones de boscos, el Yonggungsa és especial per estar mirant de cara al mar, al mar de l'est.

El temple queda força apartat dels transports públics, de fet vaig caminar un bon tros des de la parada on em va deixar el bus, però a mesura que m'acostava a temple i sentia la brisa marina, sabia que valia la pena caminar amb aquella calor.

Per sort un dia entre setmana de setembre, no és que s'ompli especialment. I un temple budista, s'aprecia més si no està ple de guiris voltant i fent fotos.

El complex no és que sigui inmens, però ve de gust passejar-s'hi i veure'l des de tots els angles, i gaudir de les vistes del mar, sobretot en un dia tan clar com feia. Com era d'esperar, al temple hi ha un restaurant amb una mica d'oferta de menjar tradicional coreà, i una petita botiga de recors, que em va cridar l'atenció i vaig voler fer-me amb algun collaret o polsera, però el desorbitat preu (per mi), em va fer enrera. Fins la propera!

De tornada volia anar cap a la zona del port. Però quedava prou lluny com per deixar-me caure pel camí, enmig de la ciutat i anar a visitar el centre comercial pertanyent a la cadena Shinsegae. El Shinsegae Centum City. El centre comercial més gran del món. Segons el Record Guiness del 2009. La mida del centre és considerable, però tampoc impressiona. Impressiona més saber que apart de botigues, restaurants, complex de cinemes, també té centre de fitness, balneari-spa, pista de golf, pista de patinatge sobre gel, i escoles acadèmies d'arts, cuines, etc. Des de la botiga Apple d'allà em vaig permetre descarregar-me l'Skype i fer una videotrucada als pares, per saludar i dir que tot anava correcte, especialment des d'un lloc tant impressionant!

Un cop vist (no en la seva totalitat! ni de conya!) el Shinsegae Centum City vaig dirigir-me cap a una zona més interessant del que em pensava. Una de les zones universitàries de Busan, on s'hi respira moltíssima vida, i on es concentra el jovent i les ofertes d'oci per joves. La zona de la universitat de KyungSung. Allà vaig trobar-me amb L'Eunson que plegava de treballar i vam anar plegats a un lloc que em va recomanar. Igidae. Una parc que s'endinsa cap al mar i des del qual es pot veure la platja de Gwangwali. Allà hi ha penya-segats, i es poden veure com trenquen les ones de l'oceà. Al parc d'Igidae, poc turístic, però molt recorregut pels locals a l'hora de fer exercici i córrer entre la naturalesa, també s'hi van trobar uns fòssils de penjades de dinosaures.

Fent-se ja de nit, vam decidir tirar cap a casa, però abans vam parar a fer un mos a un popular lloc de takoyaki (boles de pop fregit), genial! I cap a casa a cuinar una mica de truita de patata (de fet, gràcies a la meva poca exèriència no vaig calcular massa bé i ens en van sortir dues i de ben grans, però bones!), i a gaudir de l'útlima nit a Busan i en aquella acollidora casa.

L'endemà al matí em vaig acomiadar de l'Eunson quan va marxar a treballar, i jo vaig fer-me la motxilla amb calma, deixar-la a una guixeta de l'estació de tren, i començar el meu útlim dia de visitar per Busan. Càmera en mà em vaig acostar a la zona de Jalgachi, concretament a l'area PIFF (Pusan International Film Festival) on hi ha els cinemes i una mena de carrera de la fama on les estrelles hi deixen les seves empremptes.

Ben a prop d'allà hi ha l'espectacular mercat del peix de Jalgachi.

Centenars de persones, i milers de peixos i mariscos. Les mestresses (o ajummes) fent la seva feina, tallant i col·locant els productes, menjant quan i on poden, i dins del recinte, els restaurants on ofereixen als clients menjar allà mateix els productes que compren, cuinats. És un complex bastant gran, i de fet, l'edifici principal consta d'uns 8 pisos, amb oficines, i pisos amb altres productes. I una terrassa amb jardí i vistes impressionants del port de Busan i de la resta de la zona.

Prop d'allà hi havia un recent estrenat Lotte Department, un centre comercial on em vaig deleitar amb un gelat de la meva gelateria preferida: Coldstone (algun dia n'he de parlar d'això, és pura poesia pel paladar!), metre veia un espectacle aqua-musical impressionant.

Vaig acabar voltant una mica per allà i dirigint-me a l'estació per menjar alguna cosa i agafar el tren amb temps. Aquesta vegada viatjava amb el KTX, el tren d'alta velocitat a Corea, a més de 300 km/h, que connecta Seül i Busan (i altres ciutats importants).

L'arribada a la nit a Seül, i la tornada a casa van ser l'inici del nou semestre. S'havien acabat les vacances! Altra vegada classes, coreà, ISO...

Lents de contacte de colors

2010-11-28T19:13:00.000+09:00

L'Helena ha escrit un article sobre la moda de les lents de contacte de colors a Corea. M'ha agradat, així que us el deixo enllaçat perquè li feu un cop d'ull i us entrin algunes esgarrifances!

Les Corees en conflicte

2010-11-28T18:14:00.000+09:00

No és que no hi hagués conflicte abans, de fet fa més de 50 anys que dura. Però recentment la tensió ha augmentat en els darrers mesos, i especialment des de la setmana passada, quan dimarts hi va haver un atac per part de Corea del Nord.

No és que tingui gaire accés a fonts oficials, però estant a Seül puc notar com es respira la situació o com ho viuen els coreans.

Aquí teniu un article per LaVanguardia.es que vaig escriure el mateix dimarts.

Per tots aquells que es preocupen i pateixen per si entrem en guerra: Poca gent creu que esclati una guerra, no interessa a cap de les dues parts, però sembla que la tensió durarà uns dies. Avui diumenge, precisament comencen unes maniobres militar de l'exèrcit de Corea del Sud en aigües molt properes a la frontera marítima amb Corea del Nord, sembla que la tensió augmenta.

Ja veurem com acabarà. Jo seguiré informant mentre les condicions m'ho permetin!

Colors de tardor - Autumn colors - 단풍

2010-11-19T15:35:00.000+09:00

A Corea les estacions de l'any estan molt ben diferenciades. Passada la calor de l'estiu, a principis d'octubre, ja es poden veure com les fulles dels arbres van canviant de color. Els boscos es tenyeixen d'una àmplia gamma de colors càlids i més tard els carrers semblen una catifa feta de fulles grogues, taronjes, vermelles i marrons.

Els parcs i jardins de Seül no són una excepció, i agafar un dia la càmera de fotos i sortir a capturar la bellesa de la naturalesa per mi és una manera de gaudir d'aquesta ciutat.

Aquesta vegada vaig anar prop de la uni. A la zona de Uireung, on hi ha les tombes del rei Gyeongjong i la reina Seonui. Les tombes estan situades en dos monticles separats, situats en un petit turó al voltant del qual hi ha una ruta enmig del bosc i des d'on s'acaben tenint unes bones vistes de la zona nord-est de Seül.

I el millor de tot és que tot i que Uireung és considerat patrimoni de la humanitat, no és una zona turística ni popular, de manera que es pot gaudir d'un passeig tranquil i allunyat de l'estrès de la ciutat.

---

In Korea, seasons of the year are easily noticeable. Once the hot summer ends, when october starts we can start seeing how the tree leaves change their colors. Forests dye into a wide range of warm colors and some days later, the streets look like yellow, orange, red and brown carpet.

Parks and gardens in Seoul are not an exception, and take the camera and go out to capture the beauty of nature for me it's a nice way to enjoy this city.

This time I went near my university. Around Uireung area, where the Royal Tombs of King Gyeongjong and Queen Seonui are located. The tombs are separated in two burial mounds up in a hill, which around it there's a path throught the forest and from where we can climb and have a really nice views from the north-east of Seoul.

The best of all is that even that Uireung is cultural heritage, it's not a tourist or popular zone, so we can enjoy a quiet and nice walk far from the stress of the city.

---

한국에서는 계절 진짜 다르다. 더운여름 끝날때, 10월 시작하면서 아름다운 단풍볼 수 있다. 숲은 많이 색갈 염색하고 다음에 길들에 노란, 등색, 빨간색 하고 갈색 양탄자 처럼 보이다.

서울에서 공원와 마당도같은것이다. 그리고 사진기 가지고 아름다운 자연 찍으러 나가는것 좋은 이도시를 즐겁을 수 있는 방법 이다.

이번때 우리대학교 가까운곳에 갔다. 거기에서 경종와와 선의 왕릉 있다. 무덤들 따로 봉분에서 정상에서 언덕에 있다. 산에서 서울북동쯕 풍경을 볼 수 있다.

사람 많이 없고 유명하지않아서 시끄러운도시에서 거리가 먼 조용한 분위기과 산책 즐거울 수 있다.

Callejeros Viajeros a Seül

2010-11-17T20:09:00.000+09:00

Dilluns passat es va emetre el programa del canal Cuatro Callejeros Viajeros dedicat a Seül. L'equip va venir a gravar durant el mes d'octubre, i tot i que em vaig currar una bona ruta ensenyant-los el Bukhansan i un altre dia portant-los al barri de Hongdae a sopar, de bars i al karaoke. El resultat final no em desagrada, però trobo que com en tots aquests tipus de programa, costa reflectir la vida d'una ciutat o país en 50 minuts. I sempre acaben caient en tòpics, i morbo. Si voleu veure més coses i més interessants de Seül, aquí us hi espero!

Viatget a Kyushu, Japó -part III- cap a Busan!

2010-11-09T22:13:00.000+09:00

El títol de l'entrada ja no hauria de ser 'viatget a Kyushu', ja que en l'anterior part ja deixàvem enrere el port de Hakat i Japó per arribar en ferri a Busan.

Busan és la segona ciutat més gran de Corea del Sud, amb 3,5 milions d'habitants. Curiosament és una ciutat agermanada amb Barcelona des de 1983. I de fet, és comparable amb Barcelona: Segona ciutat més gran del país, dóna a la costa sud-est, i els propis coreans admeten que té un cert encant especial que la gran Seül no té (igual que la gent compara Barcelona amb Madrid!)

Arribats al port de Busan, ens haviem de dirigir cap a Haeundae, la platja més famosa de la ciutat. Allà a la vora hi viu en Travis, un professor d'anglès d'Estats Units que ens va oferir casa seva per uns dies (via couchsurfing). La primera sorpresa va ser que el seu apartament no quedava tan aprop de la platja com ens pensàvem, de fet era pujant un turó a la zona de Jangsan. A dues parades de metro de la platja. Un cop a casa seva...ell era molt amable i obert, això sí. Però potser massa, i abusant de confiances. I tenia el pis (pis no, en realitat era una habitació amb cuina, llit, i escriptori, i un bany apart) fet un desastre. Així que amb la Rut vam 'escapar' a sopar a fora durant una bona estona, intentant tornar tard i anar directes a dormir. L'endemà al matí, el noi ja havia marxat a treballar, i sabiem que no el tornaríem a veure, ja que ja tenia assegurada una altra casa, d'una noia de Busan que com a mínim prometia millors condicions que la d'en Travis.

Així al matí vam anar a la visita obligada: la platja de Haeundae. Especialment famosa després de l'estrena de la pel·lícula homònima. Quan vaig a una platja nova sento la necessitat de banyar-m'hi, així que no vaig fer una excepció i vaig tastar la fesca aigua del mar de Busan. Comparat amb ple estiu, que m'havien dit que la platja estava a rebentar de gent, vam tenir sort i teniem pràcticament la platja per a nosaltres solets!

Més tard la Rut ja havia de marxar, així que la vaig acompanyar a l'estació de tren, i després vaig fer camí cap a l'estació de Namsan-Dong, on hi havia la casa de l'Eunson (tot i que es fa dir Rachel pels estrangers), que molt amablement m'havia deixat la clau a la bústia ja que ella arribaria tard de treballar. Abans però, vaig fer una aturada a l'estació d'Onchonjang, i vaig visitar el parc de Geumgang, on hi ha alguns petits temples, un decadent parc d'atraccions, i unes bones vistes de la zona de Dongdae-gu.

Un cop arribat a casa l'Eunson em vaig posar còmode i vaig descansar mentre esperava l'anfitriona. La casa era un paradís comparat amb l'habitació d'en Travis. Em vaig considerar afortunat d'haver decidit canviar! Un pis molt típic coreà, amb un gran menjador i una gran cuina, 3 habitacions, i les cosetes típicament coreanes com el frigorífic especial pel kimchi, i el terra calent. Aviat va arribar la mestressa i ens vam conèixer (és una sensació molt extranya ser a casa d'algú abans de conèixer aquella persona!). La noia s'ho va currar i va cuinar una Kimchi bokumbab (arròs fregit cobert de kimchi). I vam estar xerrant una mica de l'un i de l'altre, aprenent coses de la seva ciutat, etc. Més tard em va portar a la platja de Gwangalli, on vam gaudir d'unes vistes nocturnes del pont de Gwangalli, i els edificis il·luminats del voltant.

Ja a la nit, era hora de tornar. L'endemà tocava visitar més, i encara no tenia pensat què veure. Per sert, l'Eunson em va donar algunes idees de llocs on anar i com arribar-hi.

Continuarà

Viatget a Kyushu, Japó -part II-

2010-10-24T20:04:00.000+09:00

Aquest text és la continuació de la primera part.

Un cop convençuts, en Dan va ser el nostre guia i ens va portar per la zona de Heiwadōri, que tot i que Kitakyushu és una ciutat petita, la vida nocturna no està gens malament. El monorail ja era tancat, i érem 5, així que vam haver de fer-nos els desesperats amb una amable senyora taxista que ens va deixar pujar al taxi tot somrient i advertint-nos que baixéssim els caps si vèiem algun cotxe de policia. Un cop arribats a la zona vam anar a un bar-restaurant típic japonès. Allà vam provar alguns diferents tipus de sake, alguns afruitats, altres no gaire bons, i unes quantes fletxes de pintos de carn i verdures deliciosos. Més tard s'ens va unir la Yuko, que havia plegat de treballar, així que ja hi érem tots. La segona ronda va tenir lloc al bar on treballava en Ryota, allà vaig descobrir el concepte de nomihodai, que literalment es podria traduir com 'tot-el-que-puguis-beure' és a dir, un buffet lliure de beguda. Valia 1000 yens (uns 8 euros) i durant una hora pots demanar qualsevol cosa del menú. Genial, no? Doncs vam poder tastar una varietat de còctels i delícies japoneses que no m'hauria imaginat mai! Passada l'hora, era moment de sortir a fora a veure què ens havia preparat la nit. En Dan tenia unes quantes idees, entre elles visitar un bar d'un amic seu on deia que ens ho passariem tan bé. El cas és que no tenia clar exactament on estava situat, i donant voltes i voltes pels carrers i galeries de Heiwadori i Tanga, no vam trobar el bar però si ens ho vam passar bé coneixent gent pel carrer i admirant una i altra vegada els edificis que ens envoltàven. Sent ja bastant tard, vam deciri fer retirada i dormir per estar frescos l'endemà per seguir amb les visites.

Diumenge al matí vam decidir visitar de dia la ciutat de Kitakyushu, els seu castell i una mica la zona d'oci. Des de l'estació de Kokura, el Kokura Castle queda a uns 15 minuts caminant, i mentre ens hi acostàvem vam començar a veure gent disfressada de personatges de manga. Sí senyors, vam tenir la sort de que aquell dia se celebrava algun esdeveniment de Cosplay. No era ben bé una competició, però all llarg del dia ens vam anar trobant amb gent, majoritàriament noies, caracteritzades com personatges de manga, anime i videojocs. Però disfresses molt currades! Maquillatge, perruques, cabells tenyits, lens de contacte de colors, accessoris i armes, i aquelles que feien de noi, una mena de roba que comprimia els pits per semblar més home. Pels voltants del castell es fèien sèries de fotos, en diferents posicions, i altres personatges. A destacar un grup on posaven en posicions una mica sexuals, suposo que imaginant-se aquells personatges dins del manga en aquella situació. Curiós i a la vegada espectacular. La zona del castell de Kokura és un ambient perfecte per aquelles fotos, els jardins i edificis tradicionals del voltant li dónen una atmosfera molt autèntica.

Un cop vist el castell i les seves interessants relíquies vam anar a veure unes quantes frikades i veure consumisme en una mena de centre comercial. Allà vaig veure botigues amb productes molt divertits, curiosos i interessants. Llàstima dels preus, perquè realment hi tenien roba i complements al·lucinants que m'hagués agradat endur-me, però no es pot tenir tot!

Caigut el vespre, vaig poder saciar la meva fam de nostàlgia a un Yoshinoya, degustant un arròs amb carn per només 280 yens. El cansament de tant caminar i veure coses va fer que ens plantejéssim tornar aviat cap a casa, a veure si aquells s'animaven a sortir o fer alguna cosa. Però abans va tocar parar a uns grans magatzems a fer una última ullada i comprar algunes coses de menjar per l'endemà. Veient tranquilament els articles i menjars, fent fotos i sense estar gaire al cas, de sobte ens vam adonar que la rut i jo érem els ñunics clients. La resta de dependents ens estava mirant, sense atrevir-se a dir-nos que ja tancàven! Així que vam preguntar si realment estàven tancat, i efectivament, ens deurien estar maleïnt una mica per retardar la seva hora de plegar. Haver-ho dit, senyors! Així que un cop fora de l'efifici, vam fer cap al monorail i cap a casa la Yuko. De fet vam acabar anant a dormir tard gràcies o per culpa de la 'wasabi party' que no és més que aplicar el càstig del wasabi amb qualsevol joc. O sigui que jugàvem a cartes, diversos jocs, i el que perdia, rebia el càstig del wasabi que consisteix en ser untat de wasabi a les galtes durant uns segons, cosa que de seguida escou i picar la òstia. Dolorós, però divertit pels que miren, un concepte molt japonès. I després vam degustar alguna Asahi Super Dry conversant de la vida i aprenent de les inquilines japoneses i de l'okupa britànic.

L'endemà al matí era moment de comiats. Costa dir adéu, tot i que només s'hagi conviscut per un parell de dies, i més quan la gent són tan maca i interessant com la Yuko, l'Aya i en Dan. Al cas és que la Yuko es va currar un mapa i indicacions de com arribar ràpid i segurs al port de Hakata i poder tenir una mica de temps per voltar una mica per Tenjin mentre esperaríem el bus i fer-nos l'última cosa típicament japonesa, un una foto de purikura. Després d'allò tocava dir adéu a terres japoneses i embarcar altra cop al ferri que ens portaria cap a Busan...

purikura!

continuarà...

No 1, ni 2, sino 3 nous singles i videos de les 2ne1 - Not 1, neither 2, but 3 new single and MV by 2ne1 - 1말고 2말고 3 새러운 2ne1의 노래와MV!

2010-10-12T15:01:00.000+09:00

L'esperat retorn de les joves 2ne1.
---
Awaited comeback of 2ne1.
---
기대한 2ne1 컴백

-Clap your hands - 박수쳐

-Can't Nobody

-Go Away

Viatget a Kyushu, Japó -part I-

2010-09-21T17:22:00.002+09:00

Matinar i arribar a la Seoul Station. Aquesta va ser la part més dura del dia. Després d'haver dormit poques hores, i fer la motxilla, com sempre a última hora, a les 8:30 agafàvem la Rut i jo el tren Mugunhwa amb destinació Busan. Unes sis hores desprñes, a l'estació de Busan tocava fer cap a Jungang-Dong, on hi ha el port internacional i on agafariem el Beetle, el ferri que va de Busan a Fukuoka.

Qui ho havia de dir que el cel entre Corea i Japó fos tan maco?

Benvinguda a Fukuoka amb posta de sol inclosa!

Per ser un divendres a la tarda, em va sorprendre que poca gent agafés el ferri cap a Japó, gairebé estàvem sols gaudint d'una bona migdiada i tenint una magnífica arribada al port de Hakata. Des d'allà, tenia instruccions de la Yuko, la japonesa a la casa de la qual ens allotjàvem. Va costar una mica trobar el bus fins a l'estació de Tenjin, però un cop allà trobar el bus Nakatani-Go cap a la parada de Moritsune va ser senzill.

Moritsune queda als afores de Kitakyushu, allà ens esperàven la Mariko i en Dan (un anglès que també estava de couchsurfing), amics de la Yuko. L'apartament quedava ben aprop, i l'arribada va ser d'allò més acollidora, un apartament maco, i una companyia encara més maca. La Yuko ens esperava amb un sopar deliciós a base d'arròs amb curri i un caldo. Després de les corresponents salutacions i presentacions i converses per trencar el gel, va arribar l'altra inquilina, l'Aya. Tot i que les converses eren interessants, l'esgotament i els plans per l'endemà ens van fer anar a dormir relativament d'hora. La Yuko ens havia preparat una habitació, estil japonès, llits al terra, bé, tatami. Tot i la forta calor que feia, els ventiladors van ajudar a caure aviat adormits.

Vistes des de l'apartament de la Yuko. El monorail m'encanta!

Llevar-nos, veure el bon dia que feia, i esmorzar van ser els passos previs a agafar el monorail cap a l'estació de Kokura i allà preguntar com anar fins a Beppu. Beppu està situada a la costa est de l'illa de Kyushu, i és popular per la gran quantitat d'onsens que hi ha. A l'arribada allà, un bus ens va acostar fins a l'Umi-Jigoku, (el terme jigoku en japonès vol dir infern) un dels 'inferns' més visitats, famb una profunditat de 200m, i aigua bullint des de fa més de 1200 anys després d'una explosió volcànica. Famós pel color cobalt que agafa l'aigua degut als minerals de la zona. La forta olor de sofre fa que sigui més bonic vist una mica de lluny...Allà mateix tambñe hi havia un altre petit llac i unes aigues on podies remullar-hi els peus, aigua extremadament calenta, però molt relaxant.

Anant cap a l'onsen, el camí es va fer llarg i vam decidir parar a dinar uns deliciosos fideus amb caldo a base de porc, verdures i sobretot all. Caminant bastant més per trobar el camí, vam fer la digestió, i una mica perduts vam preguntar com arribar a l'onsen a un xicot que va resultar sorprenentment amable intentant-nos ajudar. Va consultar amb el mòbil a internet, va trucar a algun servei d'informació per preguntar, i després d'acompanyar-nos una estona mentre ens explicava que havia nascut i crescut a Beppu, que treballava a correus, i que era el seu dia de festa, ens va voler pagar el texi ja que l'onsen quedava a prop de casa seva. Òbviament no vam acceptar i vam decidir caminar pel nostre compte. Quanta amabilitat! Arribats a l'onsen, només quedava relaxar-se!

El Hyotan Onsen és un dels més populars a Beppu, compta amb banys exteriors, piscina només pels peus, saunes, banys de vapor, banys de cascades (amb aixua forta, al més pur estil massatge), i altres banys amb nomes japonesos com l'hinoki (xiprer japonès). El preu és prou bo, 700 yens (uns 6 euros) sense límit de temps. I amb descompte si s'entra més tard de les 6 de la tarda.

La zona de descans de l'onsen.

Sortir relaxat de l'onsen i veure aquest paissatge...què més vols?

Havent disfrutat de les aigues de l'onsen, la tornada cap a casa es va fer llarga. De fet, arrivàbem a casa la yuko a les 10 passades, però haviem parat a menjar una mica a un Hotto-Motto uns bento. Aquella nit de dissabte ens venia de gust conèxier la nit de Fukuoka o Kitakyushu. Així que no vam trigar gaire a convèncer al Dan, l'Aya i en Ryota, un amic seu, a sortir pel centre de Kitakyushu.

continuarà...

Sunbabara

2010-09-19T17:32:00.002+09:00

Sunbabara Cafe Bar Gallery és un local que vaig descobrir al cap d'un mes d'arribar a Seül. Un bon amic de classe durant l'ISS em va convidar a una festa on un amic seu feia de DJ.

El local queda ben a prop de la uni (HUFS) i l'atmosfera és realment agradable. Durant la setmana l'ambient sol ser bastant tranquil, es poden degustar cafès, tès, còctels, cerveses, i menjar amanides, entrepans i alguns deliciosos plats de bistecs, hamburgueses i pollastre.

Les tarimes on podem estar descalços són el meu racó preferit. Sobretot quan a l'hivern fa fred i el terra està calent i ple de coixins.

Sunbabara és un lloc ideal per anar a fer unes cerveses o vins amb els amics, i si la cosa s'anima, com passa algun cap de setmana, s'apaguen els llums normals, s'encenen llums d'ambient de colors, i puja el volum de la música.

En alguna d'aquestes ocasions em vaig oferir a fer de DJ, ja que l'estil de música del local coincideix bastant amb els meus gustos de música electrònica.

Així doncs, el bon amic Juyung em va demanar posar música algun dia, i especialment per la festa de Hallloween que va ser un èxit. I també per la gran festa de Nadal l'any passat.

Coneixent més al personal que treballava al local, i altres DJ's, em vaig familiaritzar molt fins que el Sunbabara es va convertir en el local de referència a l'hora de sortir pels voltants de la uni.

Durant els darrers mesos hi hagut bastants canvis de personal. Quan el motivat Bohoon n'era l'encarregat, s'hi van arribar a a fer obres de teatre, i petits concerts. Tot dins les possibilitats que ofereix el local. A mitjans d'abril el local va canviar de mans i s'hi van fer unes petites reformes.

Últimament la freqüencia de festes ha baixat, i l'ambient és més relaxat. Però si amb els amics volem muntar alguna festa, només cal demanar-ho i els actuals encarregats accepten encantats, ja que normalment acabem omplint el local.

Al Sunbabara he tingut l'oportunitat de conèixer gent ben interessant. Molts coreans bastant diferents de la gent que estic acostumat a veure i conèixer a la universitat. Gent amb inquietuds, talents artístics i interessants visions de la vida.

No deixeu de fer una ullada a les galeries de fotos! Aquí, o aquí, i també aquí.

Més 'semblances' del K-pop - More 'similarities' of K-pop - K-Pop '비슷한것' 더

2010-09-05T17:03:00.003+09:00

Ja fa temps que moltes de les novetats de K-Pop que apareixen, em recorden sospitosament èxits de les llistes americanes i mundials.
En aquest cas, el nou grup Nine Muses i la seva cançó Playboy, és massa semblant al Don't Stop The Music de la Rihanna. De fet, segur que ja ronden alguns remixos on fusionen totes dues cançons...
---
It's been a long that many of the new K-Pop stuff reminds me in some way to other american or world hits.
In this case, new girl group Nine Muses' Playboy it's too similar to Rihanna's Don't Stop The Music. Actually, there should be some remixes songs where they mash-up both tracks...
---
옛날부터 새러운 K-Pop 노래들이 다른 미국노래들이 상기시켜요.
요즘의 Nine Muses의 Playboy와 Rihanna의 Don't Stop The Music 너무 비슷해요. 사실은 아마 달은 remixes 나오고있고 이노래들을 섞였어요.

9 anys sense Aaliyah - 9 years without Aaliyah - 9년 알리야 없이

2010-08-25T19:04:00.000+09:00

Avui fa nou anys que va morir l'artista Aaliya en un tràgic accident d'avioneta. Aaliyah va morir jove, però segueix fent-se gran.

---

Today, nine years ago singer Aaliyah died in a tragic plane crash. Aaliyah died young, but she is still becoming big.

---

오늘은, 9년전에 가수가 알리야 (Aaliyah)는 비극적으로 비행기사고에서 돌아가셨어요. 알리야는 젊은 나이에 돌아가셨지만 아직 계속 성장하고있어요.